teles

De les televisions, miro sobretot els programes de notícies, en sentit ampli, i les pel·lícules (una entre mil), no les sèries. També alguna cosa més que ara m'hauria de pensar. Com que faig zàping, tinc una idea general del que fan molts canals, en alguns casos d'una indignitat total, d'una qualitat pèssima o fregant -dic fregant perquè no sé els requeriments que es necessiten per permetre emetre- la incoherència de concessió d'espais. Des de la meua perspectiva, i deixant de banda algunes televisions locals que trobo absolutament avorrides, miserablement pedestres, visualment horripilants, les televisions públiques que veig són d'una qualitat remarcable, sense entrar en el seu possible dirigisme polític. És veritat que potser estan sobredimensionades, i ho dic pesi a qui pesi i, si se'm demana, puc justificar l'afirmació.

Potser m'equivoco, però trobo que algunes televisions públiques -comprendreu que no miro la de Madrid, entre altres raons perquè no m'arriba- tenen una independència de criteri, malgrat les pressions objectives i subjectives que també es noten, un interès per la diversitat i un barem de qualitat mínima, que costa de notar en les emissores privades. El tema dóna molt de si, però m'aturo aquí.

No parlaria de televisions -un dels opis del poble, esclar- si no fos perquè m'ha alegrat la notícia que un tribunal grec ha conclòs que cal seguir difonent emissions de la ERT -segons diuen, de força qualitat- fins que el govern posi en marxa la seua substituta. Avui, sense que serveixi de precedent, em solidaritzo amb el poder judicial grec i amb qualsevol altre que vagi més enllà dels elegits directament, democràticament.