Si avui és diumenge, això són
sardanes. Continuo també amb el segon dels tres lliuraments
previstos de Jordi Lara (encara no heu llegit la seua Una màquina
d'espavilar ocells de nit?):
“La segona perversitat de la cobla és
haver sobreviscut cent cinquanta anys (de moment). Haver desafiat la
voracitat de la història. Com ha pogut perdurar, quasi intacte, un
conjunt de música popular pensat per a fer ballar els pagesos del
dinou els diumenges sortint de missa? No és la música popular la
música de l'ara i aquí? No és la moda allò que passa de moda? I
sobretot: com ha pogut perdurar durant un segle i mig tan trasbalsat?
En rigor, la cobla hauria hagut de desaparèixer a principis del
vint, quan la sardana ja no estava de moda i s'havia convertit en una
cosa de militants. Quan els sardanaires es van haver de reconvertir
en sardanistes. Si la cobla i la sardana han perdurat vés perquè
són el fruit pervers d'un país que ho és només a mitges i n'ha
fet us quan li ha convingut, carregant-li valors que no tenen res a
veure amb la música o la dansa. La cobla és una aberració
històrica: aquesta és la segona perversitat. I la nostra mentalitat
col·lectiva popular de finals del vint sempre tindrà dificultats
per sintonitzar-hi. A no ser que es carregui de valors afegits
vigents [...].
Qualsevol sardanaire o sardanista -o oïdor de cobles- podria discutir algunes de les afirmacions del text, però avui, mes de juny (... més Garreta!) de l'any 2013, encara queden sardanistes, sardanaires, o seguidors de cobles? Jo, des d'aquí, des del meu desconeixement, i potser per això, em permeto obrir un debat sobre una afirmació, la que diu que la cobla tenia per finalitat fer ballar els pagesos en sortir de missa. No argumentaré, només preguntaré quin pagès era capaç de ballar aquesta música de Pep Ventura. Em sap greu no haver-la compartit el mes passat -Visca la República!- , però la veritat és que em sembla que ja hi ha poca gent que estigui per l'assumpte:
Una de les perversitats actuals és que
molts -els grans i els joves- semblen saber quina és la finalitat de
la cobla i la majoria no saben què toquen les cobles. El motiu de
les ignoràncies és una altra història, també interessant
d'esbrinar; com ho seria saber perquè hi ha tantes cobles a tants llocs i tantes hores ancorades -només- en la monotonia dels repertoris de modes més o menys vistosos i específics d'altres temps. Massa peixos que es mosseguen la cua?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada