8.6.13

lletra petita


Ho diré en lletra petita, per si de cas:

Diuen que les pensions s'haurien d'adequar a l'esperança de vida, que ha augmenta no se sap quant en les darrers anys. Deixem de banda que això ja feia temps que se sabia. Ho diuen, sobretot, els qui se'n foten dels qui viuen la vida sense esperança; perquè ells no esperen, ells saben, sense fer-se cap prova vital, que tenen la vida assegurada.

Sigui, que treguin les pensions a tots aquells -i als seus portaveus- que creuen, més enllà de tot dubte possible, que els espera la VIDA.

3 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

estan tocant quelcom fonamental Miquel, les pensions haurien de ser intocables i apujar-se cada any d'acord amb l'index de preus del consum, com marca la llei, però s'ho passen pel folre, i nosaltres ho consentim.

Carme ha dit...

I si algú te una llarga esperança de vida i li reparteixen tant la pensió... l'esperança quedarà en res, perquè es morirà de gana. També s'ha de tenir en compte, això, quan calculin l'esperança de vida?

miquel ha dit...

Sí, Francesc, s'ho passen, i s'ho passaran, pel folre... i per què no ho haurien de fer? Què tenen de sagrat els vells treballadors: la seua perspectiva de vida, la seua vellesa, els seus vots? A qui importa més que als pensionistes?


Carme, les esperances dels pensionistes ja tenen poca importància. N'aniran parlant en aquest engany constant que és la política dels partits i de la societat en què vivim. Viure? Què és viure?