26.6.13

greixar l'eix


Les paraules, més enllà del que fixen els diccionaris, solen tenir una polisèmia afegida que, entre altres factors, depèn de les vivències de cada parlant. Fins i tot paraules que els diccionaris consideren monosèmiques adquireixen matisos nous, reals o figurats, en àmbits de cada dia. Nació, país, estat... Recórrer als diccionaris és una mera aproximació al referent de cadascú. Catalunya? Sembla que no té possibilitats de controvèrsia, però ho podríem discutir. Catalans? Encara més discutible. Llengua catalana? No hi ha persona més cega que la que tanca els ulls i més enlluernada que la que tot ho veu clar.

Viciats com estem per la nostra immediatesa i pel temps que ens mena a les certeses, a vegades és bo examinar al nostre interior a través de les mirades exteriors. Que diàfan, senzill, i al mateix temps condensat i complex, és el que diu Mactar Thiam Fell, com si fos un verset del Llibre d'amic e amat de Ramon Llull que ens invita a reflexionar, com a mínim, durant una jornada sencera.





(Aquí tota la resta, que no és bo centrar-se en un sol mot i oblidar el conjunt, també amb les contradiccions que té.)


3 comentaris:

Carme ha dit...

De moment he escoltat el mot, ara vaig per la resta...

M'agrada molt com ho explica...

Assum ha dit...

Trobo que aquests coneix bé la realitat del nostre país i especialment la dels immigrants que venen aquí.
M´ha semblat un magnífic exemple de tolerància a seguir.
Comparteixo el seu concepte de fracàs com a aprenentatge de vida.
I sobre la mare.... preciós.

Ja saps, entre tots hem de moure la muntanya....

M´agrada la teva comparació amb el Llibre d´amic e amat que sempre tinc a la vista....estic madurant una idea per al proper curs.

miquel ha dit...

És bo, Carme, molt bo, el personatge. Sobre el que diu en el fragment, totalment d'acord; en la totalitat del vídeo, algunes discrepàncies.


Assum, jo diria que coneix alguns aspectes del país millor que molts d'aquí; més ben dit, fa menys retòrica.
És veritat que l'entrevista en el seu conjunt és força interessant.
Uf, la muntanya és molt pesada i hi ha molta gent que fa força a l'altra banda :-)
Espero que aviat m'expliquis la idea...