Quan em semblava que la història.- asèptica- del
lapao ja era el súmmum, apareix una immodesta proposició no de llei, “urgent”, a
les Corts valencianes impulsada pel PP, que demanarà a la RAE una
modificació de l'entrada valencià. La qüestió no és que es
demani una rectificació, sinó els desvergonyiment de qui sap que
des de la majoria tot és possible. Vist en resum:
Al text, el PP assenyala que el valencià parteix de la prehistòria, al segle VI abans de Crist, i que ha arribat fins a l'actualitat després de les aportacions de fenicis, grecs i llatins. Segons l'exposició de motius, signada pel síndic del grup parlamentari popular, Jorge Bellver, "en la cultura ibèrica trobem els valencians el germen de la nostra actual, plasmada de manera fefaent en els documents arqueològics que es van descobrint: festes, costums, folklore, economia, religió, societat i llengua".
I continua assenyalant que "la parla dels valencians, que parteix sense dubte de la més profunda prehistòria, s'escriu ja des del segle VI abans de Crist 'ab' el 'llenguage' ibèric i, després de les aportacions successives a partir de les fenícies, gregues i llatines, ha arribat als nostres dies amb la forma en què la coneixem".
No tinc cap interès a fer cap comentari al text delirant i grotesc del PP, al menyspreu a la història i, sobretot, a la gent valenciana, o del món. Em meravella, no l'estupidesa, sinó la seguretat que tot els és permès i tot, més o menys, continuarà igual, que la possibilitat de diàleg és una entel·lèquia. M'imagino que molts simplement diran: Che, que rebonic! Em meravella, també, la poca repercussió mediàtica que ha tingut l'assumpte en els mitjans, de tal manera que he hagut de tornar a anar a les fonts per confirmar que era cert el que havia llegit i que, a més, era actual, no una declaració del principi dels temps.
Em meravella, tant o més, la meua tendència a deixar anar paraules per explicar que allà on hi ha persones que tenen la boca, d'altres tenen el forat del cul des d'on els surt una diarrea malaltissa que cap expert patòleg seria capaç d'analitzar i menys de curar.
No hagués estat més efectiu simplificar el post amb una sola imatge?
6 comentaris:
Miquel, jo ja fa dies que penso que la humanitat potser no és gens humana. I que alguns valencians estan per tancar-los.
Home, una mica prehistòrics sí que semblen alguns, tot i que no pas lingüísticament parlant, és clar. Ahir m'ho van explicar i em pensava que era un acudit. És que ser humà és menys respectacle del que ens pensem i volem creure.
Prehistòrics ja ho sòn els del Pp Valencià, i ignorants tambè.
Home, precisament ha passat a València.
Un lloc on es parlava català, encara que el PP es va obstinar a dir-li valencià fins que ho va aconseguir. Després els va fer parlar en castellà, cosa que també va aconseguir. Tot i això, em recordo d'un famós vídeo on un diputat va començar parlant en "valencià", quan de sobte es va sentir una veu que deia: "en español!" el diputat va demanar perdó i va seguir en castellà.
I ara resulta que de nou i aquesta vegada amb més poca vergonya que mai ens diu que quan (més o menys) tot just el home va trepitjar la Península Ibérica ja es parlava en valencià. Patètic.
Miquel. Això no és un altre manera de que Catalunya és senti acorralada per tot arreu, res més que això. Ignorants no són.
Es veu que ara a la Península tenim una llengua més antiga que el basc que no sabíem que existia i que a milers de filòlegs se´ls havia passat per alt.
També està clar que quan Jaume I va conquerir València i la va repoblar amb ciutadans catalans, es van trobar amb una llengua tan potent que no van tenir altre remei que deixar d´utilitzar la seva llengua i aprendre´n una altra....
Jo tampoc em podia creure la notícia, Miquel, una petita resenya a la pag. 15 del diari.
Més que inhumana, Allau, és que han retornat als principis de la civilització, gairebé diria abans del coneixement del foc; encara que en el cas dels valencians, el foc els és consubstancial.
Em va passar el mateix, Júlia, vaig haver de consultar diverses fonts per acabar de creure'm la troballa ibèrica.
Que no, Francesc, que no és ignorància, que és la seguretat que poden dir el que vulguin i són intocables. El cas que ens ocupa n'és una prova més.
No, Josep, no són ignorants, són monarques absoluts. Em fa patir València, perquè sé com pateix alguna de la gent que conec.
Una vegada més, Assum, aquesta seguretat que res no els pot passar i embolica que fa fort.
I remarco que continuo sorprès per la poca -relativament- repercussió mediàtica de la notícia.
Publica un comentari a l'entrada