el poeta que no va ser rei

Vet aquí la filiació del poeta segons el govern mexicà:

Estatura: 1,73

Color: blanco
Ojos: cafés
Pelo: negro
Señas particulares: ninguna

Ben poca cosa per al príncep dels poetes.

Vaig arribar expressament tard -potser una mica més de mitja hora?- el dia de la inauguració de l'exposició a Carner. Si hi havia algun piscolabis, ja no en quedava; tampoc no vaig veure el conseller Mascarell. Érem pocs, la majoria repartits en petits grups canviants. Una noia prenia apunts mentre anava mirant les vitrines. Un li comentava a un altre que si no hi haguessin vidres, s'enduria algun document. Un fotògraf tirava amb flaix... Vaig anar resseguint en ritme intermitent els cinc àmbits de la mostra, ara abans ara després de Francesc Parcerisas. Ja cap a la porta, Parcerisas recordava a dues noies aquell poema d'una nit en què tots dormien i el poeta sortia amb la seua pipa, o era sense pipa?... Tenia 40 anys? No ho recordo.

Excel·lent exposició, sense necessitat d'una efemèride concreta, sobre Josep Carner, sobretot de papers, en la sala de la planta baixa de la Biblioteca de Catalunya. A vegades em queixo de les presentacions de material a mitja llum, en canvi, aquesta vegada em sembla un encert el recolliment proposat. Quan hi aneu, en parlarem, de tot plegat.

L'exposició es pot visitar durant tot el mes. Aquí teniu el web que inclou els continguts. Afegeixo unes imatges (s'han de clicar per fer-les llegibles), una de les quals mostra el nivell de correcció a què els poeta sotmetia els seus versos.

 

 

En l'antiga placeta vilatana

amb dos arbres malalts i un que es revifa,

a l'un cantó la porta de l'església

que té un sant sense cap i un sense cames,

i, enfront mateix, la porta de l'hospici,

viu el sastre, velleja que velleja.

Porta ulleres i cus -Com un miracle

mostren tot el cel fulles de rosa;

s'ha calat foc vora del sol, i brillen

en els carrers les cares del que avencen

victoriosament cap a la posta.

Però l'esguard del sastre no s'hi gira.

Perdut en si mateix, igual li dolen

postes, dies i nits. I si redreça

el cap, serà per a enfilar l'agulla.