Ara, Josep Fortuny

Àngel de la dansa!
Dolça companyia!
No em deixis sol
ni de nit ni de dia!
No em deixis sol,
sense melodia!
...

Josep Fortuny: "L'Àngel de la Dansa"

-Be, Dharma ve de quan nosaltres teníem, no sé, 16, 17 o 18 anys, que és quan va començar el grup. Vam llegir un llibre que era de Jack Kerouac que ja està mort, fa temps que està mort, de la generació beat, buenu és igual, això ara m'ho estalvio...

D'una entrevista a Joan Fortuny


Aquest temps que passa i encara fa soroll, com ha de ser... Si trio un grup és la Dharma: la Dharma en directe del Zeleste, de Canet, del carrer Rosselló... La Dharma que posàvem a La Baldufa. La Dharma de tantes vegades sol, ells i jo. I avui se'n va Josep, el bateria, el poeta, el germà gran, el que va fer un dels parlaments més senzills i aplaudits al Concert per la Llibertat. La Dharma i en Josep ja són per sempre.

Deixo les meues paraules i continuo amb les de Josep Fortuny, les de les primeres pàgines del seu primer i darrer llibre, amb textos nous i textos antics, com aquest:

Vine, que anirem enrere,

si vols venir, anirem enrere, enrere, enrere,

als dies de la nostra infantesa,

quan jugàvem tots junts i jugàvem sempre i molt,

quan no tocàvem de peus a terra.

En les llargues tardes d'estiu,

quan jugàvem a ser esclaus i les tempestes ens

alliberaven,

quan érem màrtirs d'aquells de quedar-nos en

calçotets

i lligats a la barana...

i tu vigila que no et vegi la mare.

Quan l'avi volia que l'ajudéssim a regar l'hort

i ens volia ensenyar a plantar tomàquets.

Però a nosaltres no ens agradava gens

això dels tomàquets; nosaltres érem pirates!

Veus? Tot això ara queda massa lluny,

i llavors érem petits i no ens adonàvem,

que la gent gran no era feliç...

I que només ho semblava.

Vine que anirem enrere,

si vols venir, anirem enrere, enrere, enrere.

Abans érem el record que tenim ara.

Mira el pintallavis vermell de la mare

quan al mirall del rebedor

ens hi apuntava el telèfon d'allà on anava.

Mira aquells màrtirs tan valents,

que a qualsevol racó del jardí donaven la seva vida,

contents.

Mira tots els racons d'aquell jardí

on vam aprendre tantes coses,

com per exemple que l'herba hi creixia tota sola.

En les llargues tardes d'estiu,

quan ronca el Sol i el cel és tan clar...

I abans és ara. I sempre és ara. Sempre és ara.

Vine que anirem enrere,

si vols venir, anirem enrere, enrere, enrere,

als dies de la nostra infantesa,

quan jugàvem tots junts i jugàvem sempre i molt,

quan no tocàvem de peus a terra.

Quan vam fer aquell primer conjunt i assajàvem

amb tantes ganes,

i després els cabells ja ens arribaven fins al cul

i estaven passant coses molt estranyes,

que ningú no les entenia del tot,

però ens arrossegaven i se'ns emportaven.

I un dia vam fer una “comuna”

i vam marxar de la nostra barriada,

vam a anar a viure tots junts: primer a un pis petit,

que quasi sempre semblava els encants,

i més tard a una masia una mica tronada.

I llegíem Els Pirats del Dharma d'en Jack Kerouac.

I somiàvem...

En les llargues tardes d'estiu.

Però aquí comença una altra història,

ara érem hippies i érem músics i parlàvem

d'un amor lliure, del clítoris i "d'arribar-hi junts”.

D'un viatge en dèiem un trip,

i s'havia acabat la nostra infància.

Però a vegades encara juguem. Res més.

Com un miracle.

Vine, que anirem enrere,

si vols venir, anirem enrere, enrere, enrere,

als dies de la nostra infantesa,

quan jugàvem tots junts i jugàvem sempre i molt,

quan jugàvem tots junts, quan hi érem tots,

quan no tocàvem de peus a terra.

Josep Fortuny: “Quan no tocàvem de peus a terra” a El soroll després de Kerouac. Barcelona,  Edicions Els Llums, 2013.


Força Dharma! Amunt Josep! Sempre en el cor!

P. S. : La darrera edició del llibre Els Pirats del Dharma ( Els pòtols místics) en català, traduïda per Pedrolo, fa temps que s'ha exhaurit, crec. L'edició en castellà es diu Los Vagabundos del Dharma i va per l'enèsima edició. L'original en anglès es titula The Dharma Bums.

El soroll després de Kerouac es va editar aquest any i es pot trobar en algunes llibreries.