Sóc força eclèctic en la lectura
d'obres de ficció i segurament aquest fet fa que no em sorprengui la
diversitat de gustos en aquest camp, més enllà del que abans
s'anomenava qualitat literària. En canvi, una de les meues
limitacions és que em costa entendre els gustos per algunes obres de
no-ficció que van des de la temàtica històrica a la gastronomia
passant per quantitat de temes impossibles.
Que hi ha gent per a tot, ja ho sé, però que hi hagi tanta gent per a segons quines lectures em sorprèn cada vegada que llegeixo els llistats dels més venuts, es a dir, comprats, alguns dels quals intueixo que tenen més dosis de ficció que les novel·les més inversemblants. A veure, uns quants:
Niño-Becerra ha entrat a les llistes amb Diario del Crash, en què -parlo sempre a partir del que diuen els resums- explica per què Espanya, Catalunya inclosa, ha patit tant la crisi. Suposem que en un acte de masoquisme i d'intent de fer augmentar l'adrenalina me'l llegeixo. Bé ja ho sé tot -que segur que no-, i què? Esclar que com a mínim el llibre deu ser honrat i no se li deu acudir explicar com sortir de la crisi, tot i que l'economista té ben clar que a Espanya sobra gent.
Córrer o morir, de Kilian Jornet, deu ser un llibre d'emocions fortes amb un ensenyament clar: en aquest país, en alguns aspectes, qui no corre vola i sempre hi ha algú que no s'estavella. El títol me'n recorda un altre també d'una època, llarga, de crisi: Camina o revienta. No sé si algú els ha trobat similituds.
Barcelona 1714. Sense comentaris.
Mis recetas anticàncer, d'Odile Fernández. Les imagino avorridíssimes, però això no té gaire importància. El llibre que faria furor, si no fos que mataria immediatament els mitjanament aprensius, seria aquell que concretés i expliques els factors cancerígens que ens envolten i sobre els quals no tenim cap protecció, fums del tabac i central de Fukushima a banda.
Un dels títols que em crida més l'atenció és Cómo ser mujer,(...sin morir en el intento era un altre) així, sense adjectius, de Caitlin Moran. Diu la brevíssima sinopsi que, evidentment, no m'aclareix res: Aposta per una feminitat sense prejudicis i en la línia dels reptes del nou segle. Feminitat sense prejudicis? Reptes del nou segle? Bé, no importa. Em pregunto si hi ha algun llibre que es digui Com ser home; i ara que no vingui algú que em digui que si no existeix, ja convindria. I que consti que quan encara exercia, no fa gaire, em semblava preocupant veure joves joveníssim dels dos sexes com seguien no només practicant, sinó sobretot creient en uns rols ancestrals que jo pensava que el nou segle faria desaparèixer o que deixaria enormement difuminats.
Que consti que m'abstinc de citar els llibres sobre Catalunya i Espanya que tenen com a principal finalitat donar ànims a uns o altres a base d'un popurri de tota la saviesa humana, inclosa la de les sobretaules al bar prenent un cafè o la de les tertúlies televisives.
5 comentaris:
Comparteixo exactament això que dius i la teva sorpresa amb aquests llibres més llegits.
Per cert parlant de lectures, per fi em va caure a les mans en el moment adequat "La maquina per espavilar ocells de nit" i el tinc al pilonet. El tenia pendent des que tu en vas parlar... ja t'explicaré com em va amb ell... (o ella, la màquina) :DDD
D´aquests llibres que comentes, jo no en llegiria cap.
Penso que en general som "adictes" a un determinat tipus de lectura. La ficció absorbeix i dóna per a molt, costa sortir-ne per llegir d´altres tipus de llibres. En canvi,jo tinc una amiga que llegeix molt poca ficció i és "adicta" als llibres d´autoajuda, hi ha molta gent com ella.
Per desgràcia jo també observo que els rols ancestrals persistenixen i fins i tot potser augmenten, el contacte amb d´altres cultures penso que hi té força a veure.
La tendència natural seria donar-te la raó. Se'm fa estrany entendre l'interès suficient cap a certs temes com per justificar l'edició d'un llibre, la seva compra i la lectura. Però als exemples que dónes s'hi podrien sumar l'edicions del CSIC o de l'IES, amb un interès similar, però amb reputació acadèmica. Suposo que sempre hi deu haver justificacions suficients que, a voltes, se'ns escapen.
Només perquè serveixi de contrapunt, et deixo el comentari que vaig fer a un dels llibres que esmentes, el del Kílian Jornet:
http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2011/03/kilian-jornet-correr-o-morir.html
jo també m'he quedat sorprés amb el "Cómo ser mujer". Suposo que la gent el compra per la curiositat de saber les bajanades que dirà...
Carme, sempre és possible que alguns d'aquets llibres més llegits tinguin pocs lectors i aleshores la sorpresa no seria tan gran.
Ei, ja em diràs com et va "La màquina..." És un llibre ben singular.
Assum, jo tenia un company de feina que pràcticament només llegia assajos i que no entenia com la gent podia llegir "ficció". en la seua vida particular, regentava una discoteca.
No se m'havia acudit això del contacte amb les altres cultures, però segurament és un factor a tenir en compte, i tant.
Enric, En el cas dels llibres de l'IEC o del CSIC, l'element en contra és la poca publicitat i la distribució relativa, que si no...
De tota manera, aquest és un país estrany: de la gramàtica dirigida per Solà, per exemple, pràcticament il·legible per la majoria de la gent, se'n van vendre la tira d'exemplars.
Encara no he anat al teu enllaç, i correré en un moment :-)
És possible, Pons, però gastar diners amb aquestes perspectives és una mica lamentable. I si fos com dius, qui deu tenir més interès, homes o dones?
Publica un comentari a l'entrada