els referents: ai, catalans!

L’aplicació Aicatalà! permet, mitjançant una brúixola, mostrar-te en cada moment l’orientació on es troben els sis símbols principals del catalanisme. Quants cops no has volgut resar-li un avemaria a la Moreneta i no sabies cap a on dirigir els teus precs per manca d’orientació? Quants cops no has pensat fer-li una promesa al Pi de les Tres Branques i te n’has desdit perquè no sabies si havies de mirar al nord o al sud? Gràcies a l’aplicació Ai català! no tornaràs a tenir aquest problema i et convertiràs en el centre d’atenció de qualsevol trobada patriòtica.

A més a més de la Moreneta i el Pi de les Tres Branques, l’aplicació Ai català! et dona l’orientació del Camp Nou, de la Fàbrica de Galetes Trias i de les tombes de Guifré el Pilós i de Jaume I. Així doncs, Ai català! dóna resposta a la necessitat amb la que s’han trobat tants catalans i catalanes a casa estant o viatjant arreu del món, la de saber en quina direcció estan els seus referents, i així, d’aquesta manera, les noves tecnologies venen a omplir un buit que tenien aquelles persones que han fet de la identitat catalana la seva raó de ser. Amb Ai català! ja no podràs dir “Carai, no sé cap on està el Camp Nou!”

Quan un llegeix la publicitat d'aquesta aplicació de mòbil, segurament el primer que se li acut és que es tracta d'una facècia, i segur que ho és, però no més que bona part del material oral o escrit que llegim cada dia als mitjans públics i privats o escoltem a les converses quotidianes. En tot cas, la broma de l'app no va més enllà de la gratuïtat divertida, mentre que el material pretesament seriós de característiques similars, fins i tot el que es presenta sota l'aparença de la ironia, és una mostra d'un país que o bé s'ha begut l'enteniment o es troba en procés de descomposició o bé necessita unes setmanes de reflexió en silenci per començar a parlar, no importa si amb seny o amb rauxa, de qui és i què vol ser. I no valen avemaries -potser el Virolai?-, ni pins de les tres branques sense fulles, ni tombes d'antics reis, ni catedrals del futbol amb cultes ancestrals amb sacerdots lacònics. De les fàbriques de galetes no m'atreveixo a dir res, que no és temps de jugar amb el pa de cada dia, l'únic referent que és inqüestionable en els moments de reflexió més íntima.

 

 

P. E. Per cert, l'app s'ha d'actualitzar, no funciona amb el nou sistema operatiu.