portes obertes

L'altre dia vaig mentir aquí mateix per desinformació. Escrivia que des que l'Institut Ramon Llull ocupa el Palau Baró de Quadra -en el passat immediat seu de la Casa Àsia-, s'havia acabat la lliure circulació per alguns dels seus pisos, amb exposicions incloses; no és així, aquest cap de setmana es podrà gaudir d'una visita guiada d'11 a 2, dins del marc del festival arquitectònic Open House, que deu voler dir Casa Oberta o, segons qui ho organitza, Portes Obertes. No només es podrà visitar únicament aquest Palau, sinó fins a 150 edificis o habitatges, antics, moderns i moderníssims, que habitualment romanen tancats en la totalitat o en part als simples passejadors habituals de la ciutat.

Avui dóna notícia de l'esdeveniment el diari, però ja m'ho havia dit la noia de darrere el taulell de l'entrada del Palau Macaya, l'edifici singular més proper de casa. La noia, amabilíssima, també em va explicar que si no volia fer les cues que es formarien, seria bo que tingués una entrada especial, que no vaig entendre gaire bé en què consistia, però que he sabut aquesta tarda. Hi ha el Day Passport, és a dir, una entrada preferent a 35 euros, que permet obviar les previsibles llargues cues, que ja se sap com som els barcelonins quan se'ns ofereix una visita gratis, i dels turistes, no en parlem; per si un dia és insuficient, el Weekend Passport, serveix per dissabte i diumenge, a 50 euros. Aquí més informació de tot plegat.

El diari d'avui també m'informa que a partir del 25 s'haurà de pagar entrada per visitar el Park Güell. No acabo d'aclarir exactament qui no caldrà que pagui i per què; ja ho esbrinaré. És possible que el proper parc on s'hagi de pagar sigui el de la Ciutadella, si no ets veí del barri de la Ribera o de la Barceloneta? Com que mai no he tingut responsabilitats de govern, ignoro les filigranes que s'han de fer per conservar els espais de la ciutat, però veig que aquesta és la tendència, la de limitar l'espai lliure als habitants de la pròpia ciutat. Llàstima que no se sàpiga fer d'una altra manera i es vagi acabant amb l'antiga i proverbial hospitalitat mediterrània.

En fi, sempre ens quedaran els aparadors del Passeig de Gràcia i les parades de les floristes de la Rambla.