16.10.13

l'absència de la presència, i viceversa


La desaparició de les persones que hem vist de prop amb els nostres ulls, escoltat, a tocar, amb les nostres oïdes, besat amb els nostres llavis (no diré tastat amb la nostra llengua, que també podria ser) o encaixat amb les nostres mans, olorat amb el nostre nas..., crea un buit quan s'esdevé la seua desaparició física definitiva que perdura tota la vida per bé que el record, no necessàriament amable, les situï en compartiments ben diferents del nostre pensament i més o menys lluny del nostre cor. La seua absència, la impossibilitat de tornar a comprovar a través dels sentits la seua entitat física, és irreparable.

En canvi, hi ha persones, aquelles amb qui no hem tingut cap contacte físic directe, la desaparició de les quals crea un dol d'intensitat diversa, segons la nostra aproximació intel·lectual o sensitiva, que no produeix aquesta sensació de pèrdua irreparable. És possible que el temps amb totes les seues circumstàncies apaivagui el record, el dilueixi, però seguiran amb nosaltres tal com els vam conèixer i tal com ens hi vam relacionar, a través de les seues obres i del que d'altres deien d'elles. Relativitzarem la seua mort física perquè mantindrem amb ells la mateixa relació que teníem quan vivien. Si s'escau, quan en un moment determinat algú ens recordi la seua absència física, direm: Ah, però ja és mort?

És complicat buscar ara mateix, ràpidament, les paraules de Max Cahner, que no la seua obra, directament escassa, però és molt senzill pensar que aquesta imatge de Toni Catany, nostàlgia a part, és bellíssima:


5 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

La noia és Maria del Mar Bonet?
A mi em sap molt greu que Max Cahner hagi mort. El vaig tenir de professor.

Carme ha dit...

Tens raó en això que dius. Avui som una mica orfes de Max Cahner i a mi també em sap molt greu que s'hagi mort. Però com que no el tenim proper a la vida quotidiana no el tindrem gaire present...

La maria del mar em descol.loca...

miquel ha dit...

Sí que és ella, Helena.
M'afegeixo al teu dol, Helena, encara que no el vaig tenir de professor però sí que he anat seguint la seua trajectòria.

Carme, el tindrem present en la mesura que trobem el seu nom o la seua obra, però serà diferent d'aquells a qui hem conegut de prop, per a bé o per a mal.
Ah, però no em diguis que no està maquíssima :-)

fra miquel ha dit...

Toni Catany... un altre que ens ha marxat... :(

miquel ha dit...

Miquel, la tardor que despulla...