El
noi que m'atén em diu una
altra vegada cavaller.
Li
ho agraeix (remarco la combinació de pronoms ja en desús), però no
m'acabo de trobar còmode amb el mot en català, molt habitual en
espanyol. Com que sóc un clàssic i tinc tendència a l'ortodòxia,
en arribar a casa repasso:
Cavaller
deu córrer
a cavall, bornar, llançar
a taulat, anar ab armes, torneigs, fer taules rodones, esgrimir,
caçar
cers, orses, senglars, lleons, e les altres coses semblants a
aquestes que són
ofici de cavaller; car per totes aquestes coses s'acostumen los
cavallers a fets d'armes e a mantenir l'orde de cavalleria...
D'on,
enaixí
com totes aquestes usances damunt dites pertanyen a cavaller quant al
cors, enaixí
justícia,
saviesa, caritat, lleialtat, veritat, humilitat, fortitudo, esperança
e espertesa, e les altres virtuts semblants a aquestes, pertanyen a
cavaller quant a l'ànima...Ofici de cavaller és haver castell e cavall per guardar los camins e defendre llauradors. Ofici de cavaller és haver viles e ciutats per tenir dretura a les gents, e per congregar e ajustar fusters en un lloc, ferrers, sabaters, drapers, mercaders e los altres oficis qui pertanyen a l'ordonament d'aquest món, e qui són necessaris a conservar lo cors a ses necessitats...
Ramon
Llull: Llibre
de l'orde de cavalleria.
No
m'hi veig. Sobretot m'aclapara això de la cacera: sóc de tendències
franciscanes (tampoc
no em fa gaire il·lusió la idea de córrer).
De tota manera, penso que sóc massa primmirat, massa antiquat, que
actualment hi ha d'haver una altra normativa, un
altre esperit;
com
si no va accedir Berlusconi al títol de Cavaliere?
Dilluns
mateix aniré a la gestoria on em fan la declaració de la renda a
veure si m'expliquen què
es necessita per treure's el títol de cavaller. La qüestió del
cavall, no m'amoïna gaire.
5 comentaris:
Ostres, en català no he sentit mai a ningú que li donessin el tracte de cavaller!
Quin desprestigi per a la cavalleria tenir a Berlusconi com a membre¡
Sabia que estava en hores baixes però tant ¿
Deu ser que se't veuen les virtuts que pertanyen al cavaller quant a l'ànima... :)
Sona ben estrany en català, però jo en conec un que s'emmurria fins i tot quan li diuen en castellà. No protesta, però a la cara se li nota que no li fa cap gràcia... però potser només m'hi fixo jo... ;)
Ara bé, soni com soni, mai no he dubtat que tu ets tot un cavaller. (Així potser soni millor)
ja et pots imaginar, Assum, la impressió que em va fer que m'anomenessin sobtadament cavaller.
És veritat que si Berlusconi..., però és que els italians...
Què vols dir, Carme, que quant al cos no...?
De fet era una traducció mecànica del castellà que indicava el desconeixement de la tradició de la llengua, però devia fer més o menys la cara que tu dius.
Sona millor, tal com ho dius, però ja saps que les aparences enganyen :-)
Bon dia, ahir vaig deixar dos comentaris aquí i veig que no em va sortir cap... que deu passar ?
aveure si aquest queda,
No s'han perdut els comentaris, jaka, continuen al post de més avall :-)
Publica un comentari a l'entrada