Bonjour tristesse

No és que sobtadament hagi recordat detalls de la novel·la de la Sagan, que no rellegiré, és que després d'escriure aquest títol ahir me l'he retrobat al cap una vegada i una altra, tampoc excessivament. He pensat que, amb les diferències que calgui, sobretot la seua aparent intel·ligibilitat, és tan polivalent com l'Antaviana de Calders: Bonjour tristesse! Bonjour tristesse? Bonjour tristesse... No sé si cal estar estar trist per pronunciar els dos mots o poder pronunciar-los indica un estat d'ànim positiu, potser d'un cert llanguiment; o fins i tot un allegro ma non troppo o, com a mínim, un allegretto quasi andante, i per què no un Lustig-Traurig. Qui sap si és una bona manera de fer somriure aquella noia que aparentment sempre està trista o de fer-la fugir per sempre més... Potser és l'autosalutació matinal d'un polític amb poques espectatives de futur, però que s'aferra als seus càrrecs...

Ben pensat, potser només he escrit aquest títol amb la intenció d'imitar tants títols d'apunts (o de posts) com apareixen en anglès, sempre molt ben triats.

En definitiva, això d'avui és una bagatel·la, ho reconec.