1.5.14

per un dia, vaig en bicicleta a Barcelona


És generalment sabut que vaig poquíssim al teatre per algunes raons que alguna vegada he explicat i d'altres que he mantingut en secret i entren en el terreny de la visceralitat. Avui, en canvi, m'he empassat de molt bon grat tota una representació que no comentaré perquè estic segur que algun altre ho farà i ponderarà els detalls.

Hi ha qui em podria dir que només he assistit a uns quants assajos, que no he vist el resultat final, la posada en escena. Segur, però de la majoria de les obres teatrals sempre m'han interessat més tots els moviments de preparació, l'evolució dels procés de creació, que la representació amb el públic a la sala.

I quina dèria a traduir equívocament els títols! No és Molière qui va en bicicleta, és Alceste (i Filinto... i Francesca). És la misantropia (i egocentrisme) que per un moment sembla que deixarà de ser-ho, però, no, acaba triomfant. Bé! Molière? Sí, evidentment, dirigeix el conjunt, sense ell res és possible,  i posa els seus magnífics alexandrins, però són els seus personatges els qui acaben la feina.




Fins i tot m'he mig reconciliat amb les bicicletes, avui, només avui




.

10 comentaris:

Carme ha dit...

No recordo les raons per les quals no vas al teatre... Crec que no te les he llegit mai. Jo no hivaig massa sovint però m'agrada anar-hi. Darrerament una mica més que abans.

Gràcies pels teus vídeos de nou...

Francesc Puigcarbó ha dit...

en bicicleta m'he mogut sempre per Sabadell, a mñes hi vaig cada dia cap a Matadepera, Castellar, i fins i tot més d'una vegada he baixat fins BCN seguint el ripoll.
Quan al teatre, jo tampoc hi vaig per raons que com no enten la gent quan les dic, me les guardo per a mi.

Allau ha dit...

He vist la pel·lícula avui i l'he trobat molt agradable. És un goig sentir els alexandrins de Molière recitats per dos bons actors (en especial Luchinni).

miquel ha dit...

Algun dia he dit alguna cosa sobre la meua relació amb el teatre, Carme, però tampoc no m'atreveixo a la total sinceritat :-)
I si no has vist la pel·lícula, gairebé segur que passaràs una bona estona.

Jo ara fa temps que no l'agafo la bici, Francesc, però pel que faig per bcn en tinc prou amb el calçat i algun transport públic.
Pacte de solenci quant al teatre: tu no dius res i jo tampoc :-)

M'agrada la paraula agradable, està bé, allau. I en Wilson fa unes bones rèpliques, molt com cal segons va la història.

Allau ha dit...

Sí, no cal oblidar mai qui dóna les rèpliques. No siguem desagraïts.

miquel ha dit...

Això mateix, Allau.

Júlia ha dit...

Esperava veure-la per posar un comentari, agradable de veure però res extraordinari, com moltes de franceses. Aquests canvis en els títols són tan absurds que mai els entenc. Més coses ja les posaré al blog.

Júlia ha dit...

Per cert, sobre els comentaris a l'entorn dels alexandrins, hi ha una dèria moderna, que expressa molt bé l'actor 'televisiu', a voler que sembli actual i a eliminar síl·labes, ho he vist en obres en català i castellà. Encara més, de vegades sembla que vulguin que el vers no es vegi que és vers.

miquel ha dit...

Però sí que és agradable, no?
Estic amb tu, i em pregunto perquè volen que els versos no siguin versos; potser perquè com en el cas de la noia "porno" no saben dominar la música i en tenen prou amb la lletra.

Júlia ha dit...

Una dèria persistent per malmetre la mètrica, en català, és canviar tots els peròs per pros... per posar un exemple que he patit sovint