aquest diumenge, familywood

Dissabte impossible al centre: d'on surten tants turistes? A la plaça de Catalunya una veueta diu el meu nom i cognom. Sempre és agradable trobar exalumnes. Passem revista ràpida als darrers esdeveniments de la nostra biografia. Jo tinc poc a oferir; elles, més. Van a dues universitats diferents però continuen sortint juntes. Una estudia Criminologia; era, i és, tímida, però sempre es fixava en tots els detalls, era persistent fins a l'extenuació i les nostres baralles acabaven en reconciliació. L'altra em demanava disculpes quan li semblava perquè, segons deia, i tenia raó, xerrava massa, però què s'hi pot fer si tenia coses a dir; ara cursa Estudis de l'Àsia Oriental. Em ve al cap el grau de Filologia Romànica que diuen que eliminaran.

Han anat a comprar entrades per a un concert i jo els dic que just ara n'acabo de veure un a les festes del nostre barri (encara que no sé ben bé si es podria anomenar concert). No els interessa gaire el meu concert; a la primera, segurament perquè no li sembla que hi hagi res a descobrir; a la segona, imagino que perquè la seua Àsia és menys meridional. A més a més, les coses d'aficionats... ja se sap.

Ens acomiadament amb els mateixos petons d'alegria del retrobament i jo amb una mica de nostàlgia que de seguida s'esvaeix en pensar que estan contentes amb el seu camí. I qui sap si l'any que ve les veure a l'escenari del barri exorcitzant petits dimonis abans de continuar el trajecte. Be, ja sé que no ho faran, les conec prou per deduir que elles fan servir altres mitjans.

Com s'haurien d'anomenar els balls importats des de la meca del cinema asiàtic al nostre petit clos gaudinià? Danses de FamilyWood? No, no és ben bé això.

Suposo que se'm nota la predilecció per les segones files: tant com la perfecció, m'interessa l'aprenentatge: