Fa quasi un mes que
busco sense èxit per camins, caminois, corriols i senderes -no vull
encara les dreceres- el jardí de les delícies:
La Central
Laie
La Casa del Llibre
Balmes
Ona
Corte Inglés
FNAC
Claret
...
En alguns llocs m'asseguen que l'han vist, encara que no l'han gaudit, i no sé si em menteixen per mantenir les meues esperances; en altres -la majoria-, no tenen cap notícia d'aquest jardí; en un, m'ofereixen un jardí alternatiu que declino de visitar. En tres llocs, tres persones s'oferixen a buscar per mi i avisar-me quan trobin el jardí. Els ho agraeixo, però finalment dono les meues dades de contacte únicament a una persona: Si a La Impossible no troben al jardí, qui ho podria fer?
Em diuen que al sud tothom coneix el lloc, encara que sembla que pocs l'han freqüentat... només un eco llunyà. Però no vull anar gaire lluny per gaudir del fruits que hauria de trobar aquí i arreu. De moment, esperaré, i continuaré preguntant-me si entremig de les terres ermes apareixerà el jardí o és només una il·lusió.
Aquestes paraules de fa dos dies ja han quedat obsoletes. Avui he arribat al verger pel meu propi peu. Cinc poemes traduïts a dues llengües: 5x3 de testament poètic. He anat al final, abans de començar a gaudir-lo a poc a poc; i em plau deixar com a il·lustració la porta més atractiva d'una de les llibreries del camí, una de les tres on es van oferir a caminar per mi.
...
Cap ombra de pecat
s'endevinava:
i és que era el
Paradís del primer dia.Tot i així en la pintura s'intueixen
una Pomera i una Serp.
Gerard Vergés: El jardí de les delícies. Arola Editors.
2 comentaris:
T' anava a dir, com alternativa, que tinc el Jardí de les Malícies,
però em temo que no seria el mateix...
No et pensis, A., segons diuen tot va començar amb una poma en un jardí.
Publica un comentari a l'entrada