11.5.14

aquest diumenge, eclecticisme


Vaig sentir que a la ràdio promocionaven el BalkaBarna Festival i vaig pensar que m'agradaria anar-hi, que la música gitana balcànica, la seua acceleració, és una de les meues preferides (reminiscència dels espectacles dels nòmades a la plaça del poble de quan era petit?). Però ahir no vaig poder anar-hi i avui crec que tampoc m'hi acostaré, i obvio els motius. Tornant del sud, a Ràdio 4 feien un programa de jazz (presentació i la peça). Pensava que el jazz, el més clàssic, però també el modern, però no massa, és una de les meus músiques preferides i que s'adeia perfectament al trajecte crepuscular de tornada a Barcelona.







I si hagués sentit la publicitat d'un altre festival o hagués posat una altra emissora durant el retorn? Si hagués escoltat uns fados en la veu d'Amalia Rodrigues...? i si ...?
 






Em pregunto perquè escolto tan poca música. Cap resposta.

2 comentaris:

Assum ha dit...

La dansa hongaresa nº 5, té ritme, cadències, un toc oriental, suspens... i decisió. :)

miquel ha dit...

Uau! Això sí que és una síntesi valorativa com cal, Assum :-)