Vaig sentir que a la ràdio
promocionaven el BalkaBarna Festival i vaig pensar que m'agradaria
anar-hi, que la música gitana balcànica, la seua acceleració, és
una de les meues preferides (reminiscència dels espectacles dels
nòmades a la plaça del poble de quan era petit?). Però ahir no
vaig poder anar-hi i avui crec que tampoc m'hi acostaré, i obvio els
motius. Tornant del sud, a Ràdio 4 feien un programa de jazz
(presentació i la peça). Pensava que el jazz, el més clàssic,
però també el modern, però no massa, és una de les meus músiques preferides i
que s'adeia perfectament al trajecte crepuscular de tornada a
Barcelona.
I si hagués sentit la publicitat d'un
altre festival o hagués posat una altra emissora durant el retorn?
Si hagués escoltat uns fados en la veu d'Amalia Rodrigues...? i si ...?
Em pregunto perquè escolto tan poca
música. Cap resposta.
2 comentaris:
La dansa hongaresa nº 5, té ritme, cadències, un toc oriental, suspens... i decisió. :)
Uau! Això sí que és una síntesi valorativa com cal, Assum :-)
Publica un comentari a l'entrada