19.5.14

la nit


La nit dels museus presenta un dilema pràcticament irresoluble. Un, que fuig de les concentracions, però té tendència a perdre's entre la gent, no sap si entrar o quedar-se fora. Finalment, només hi ha una solució possible.





4 comentaris:

Júlia ha dit...

Sóc anti mogudes massives, encara més ara que de jubilada entro a molts llocs de franc o a preu mòdic, a més a més no sóc gens noctàmbula, així que passo de 'nits'

Carme ha dit...

Que maques les fotos, de fora cap a dins, de dins cap a fora...

L'última m'agrada molt... La gent com obedients, toca mirar pel balcó i miren... I tu els caces in fraganti.

A vegades fa mendra l'acumulació de gent, però també té la seva gràcia.

Clidice ha dit...

ser part de la gent i veure'ls com un entomòleg estudiaria els seus insectes. antropologia, anar a la recerca d'espècimens o una bona excusa per fer-ho diferent. cada dia em fan més mandra els museus, com els hospitals, totes les acumulacions monotema em neguitegen, ves. :)

miquel ha dit...

Jo sóc també antimogudes, Júlia, però a vegades se m'escapen els peus. Quant als horaris, aquí sí que no ens entendríem :-)

La veritat, Carme, és que al MACBA hi havia molta, molta gent, i era atabalador. així que ja veus que em vaig distreure fent fotos, cosa que, com ja saps, no em costa gaire ;-)
Gràcies.

A mi també em neguitegen els hospitals, Clidice; els museus, depèn, però no m'hi ser estar molta estona.
La gent està bé, alguns de prop i altres a certa distància; de tota manera, jo més aviat bado que analitzo.