la necessitat dels diàlegs

-Què et sembla si encetem un diàleg?

-Sí, sí!

-Tu calla, que el diàleg és cosa de dos!

-Però el grec διάλογος...?

Silenci! Di vol dir dos, que no ho saps...?

-Va, deixa'l anar; parlem. M'agraden els diàlegs.

-Bé, començo jo i després vas tu.

-No, vull començar jo!

-Doncs endavant, que no sigui dit que no sóc dialogant.

-Ara no sé com començar... Només nosaltres dos...

-Home, si tu no calles mai...

-Sí, però els dos sols... De què podríem parlar?

-Podríem parlar... de parlar.

-Bé, potser hauríem de triar un tema més concret, com feia Plató quan dialogava amb...

-Calla, calla! Els diàlegs de Plató van ser un complet fracàs.

-Vols dir?

-Sí, home, sí. N'és una prova el fet que encara en parla la gent.

-Però sí encara es recorden vol dir que eren interessants.

-Justament vol dir tot el contrari, si la gent els hagués entès ja no en parlarien.

-Tens raó. Triem un tema senzill.

-No t'equivoquis, triar un tema només complicaria el diàleg, li trauria puresa. L'essència del diàleg és el gaudi del fet de parlar, el contingut és un mal menor, a vegades inevitable,  que el dificulta.

-Potser sí, la veritat és que jo m'ho estic passant molt bé amb aquest diàleg.

-Ho veus? Jo també disfruto, encara que esmentar Plató ha sigut un error.

-Home, ho havia de fer, sempre va bé afegir algun nom propi en les converses.

-No et diré que no, però, insisteixo, no és bo barrejar els altres en una conversa entre dos... I... Plató..!

-Sí, Tot i que... Ep, perdona, podria continuar indefinidament, però se m'ha fet tard. Que et sembla de continuar el diàleg un altre dia?

-I tant! M'encanta dialogar amb tu. És edificant i enriquidor. Quan podem quedar?

-Bé, tampoc cal portar pressa, que els diàlegs exigeixen preparació.

-No n'estic d'acord, però és cert  que els diàlegs, fins i tot quan són plaents com el nostre, fatiguen.

-Apa, doncs, ja t'avisaré.

-Quan vulguis, que saps que sempre estic disposat a escoltar-te.

-I jo a tu. Adéu!

-A reveure!