Fa uns dies vaig llegir
la notícia que aviat es vendran llibres a les biblioteques (o era de
les biblioteques?). Avui, en Màrius Serra aplaudia la iniciativa en
una article a “La Vanguardia” que acabava així: Afortunadament,
l'adaptació de les biblioteques als canvis socials és un dels
(pocs) grans encerts de la política cultural contemporània. Aquest
nou pas així ho demostra. No només pot donar oxigen al món
editorial a través dels llibreters, sinó que és un concepte
innovador. Poder comprar llibres en un entorn de serveis gratuïts
trenca un sobreentès nefast de l'era digital: l'omnigratuïtat
indiscriminada. El pas de biblioteques i llibreries hauria de marcar
el camí a internet, el temple d'aquests nous fanàtics del segle
XXI: els puristes que s'indignen quan els fan pagar pels béns
culturals.
Si no m'equivoco, de llibres se n'editen i se'n venen més que mai en aquest país -fisn i tot als supers del meu barri-, malgrat els problemes d'algunes llibreries per sobreviure. La literatura catalana -si algú té xifres que em desmenteixin que ho digui- a penes és piratejada a internet. Els amics i coneguts es deixen llibres com sempre...
Deixo el que he escrit, però canvio de perspectiva, que jo sóc només un lector. No sé si la venda de llibres a les biblioteques d'una manera sistemàtica canviarà gaire els meus hàbits de lectura; imagino que no, a no ser que pugui comprar material que no trobo a les llibreries i que el servei de venda sigui més immediat que el que proporciona internet. Dit d'una altra manera, les biblioteques vendran llibres d'aquells que són dificilíssims de trobar, sigui perquè ja s'han retirat de les llibreries, sigui perquè són publicacions de petites editorials amb un sistema de distribució escàs, sigui perquè són obres d'autors novells poc publicitats...? Vendran les biblioteques alguns dels llibres únics del seu fons, d'aquells que obtindrien xifres importants en una subhasta? Faran la competència a les llibreries de vell?
Segur que no m'he llegit prou bé tota aquesta història o algú no s'ha acabat d'explicar. A veure si els propers dies tinc més sort.
Mentrestant, diré que jo ja he vist vendes de llibres a les biblioteques, però no deu ser això. El 3 de maig, la Biblioteca de la Sagrada Família tenia una paradeta al carrer. Em va fer una pena llegir “Venda de documents obsolets”... Obsolets! Quina paraula tan terrible!
PS: Avui, he anat a veure com van les obres de la Documenta. Els darrers tocs. Tot a punt per obrir demà (Pau Claris just per sota de València, costat Besos). Aquí tenia el blog dels progressos de l'obra.
5 comentaris:
recordo que quan jo estudiava, un cop a l'any la biblioteca posava una parada de llibres per vendre. eren llibres vells, però no necessàriament fets malbé. podies triar i remenar i el preu era baratíssim!
això jo no ho vaig interpretar mai en cap sentit que menystingués les biblioteques... em semblava natural.
és clar, que aleshores encara no es notava cap risc sobre l'exitència dels llibres de paper...
Miquel, jo treballo a una biblioteca, i en el nostre correu ens han aclarit que no es vendran llibres directament, sinó que es farà d'intermediari amb les llibreries.
A vegades, a les biblioteques, es regalen llibres boníssims a canvi de menjar pels pobres.
quan Màrius Serra diu que "poder comprar llibres en un entorn de serveis gratuïts trenca un sobreentès nefast de l'era digital: l'omnigratuïtat indiscriminada", no entenc bé què vol dir. pensa que "cal fer pagar" per accedir a segons quins béns culturals? o només vol dir que ja li sembla bé que, paral·lelament a oferir la possibilitat de gaudir-ne temporalment, en préstec, qui vulgue i pugue tingue també la possibilitat de comprar-los allà mateix?
tampoc sé si el que posaran a la venda seran alguns exemplars, mentre altres iguals continuaran disponibles en préstec.
vas fer una mirada als documents "obsolets"? què hi havia? vas preguntar per què els consideraven així?
parlant de vocabulari, miquel, una anècdota d'avui, a hematologia: en relació a la leucèmia de mon pare, lo metge m'ha preguntat "quan va debutar?".
he rigut i tot quan he sentit l'expressió, li he dit que ja li comentaria a mon pare, que té molt bon humor, i ell m'ha dit que és l'expressió que utilitzen los metges, reconeixent que és bastant sorprenent.
i saltant d'una cosa a una altra, com sempre... ahir em vaig trobar una amiga que em va explicar que sa filla estudia "caracterització". de seguida vaig pensar en teatre o cine, i em va explicar que està fent les pràctiques en un tanatori, que es veu que també és una de les sortides que té això de la caracterització.
ara imagino que fins i tot en la mort podem "debutar", i hi ha qui treballa per maquillar-mos bé aquell dia.
una abraçada, miquel
perdona, miquel. ara veig que una de les fotos és la dels llibres "obsolets". tot semblen llibres descatalogats, d'aquells que, si els busques, costa (o costen?) molt de trobar-los, no?
precisament estos convindria guardar-los bé per a poder tenir l'esperança que en alguna biblioteca encara el trobarem.
també les llibreries de vell o les de segona mà són una opció, però hi ha el perill que algú, comprant-lo, se l'emporte abans.
bona nit
Kika, això és el que continua fent-se, com es veu en les fotos d'aquest post. El que no sé és perquè trien determinats llibres.
Això que tu dius m'ha semblat entendre, Helena, i no acabo d'entendre el benefici d'aquesta novetat. Acostar més els llibres als lectors? Se suposa que d'aquesta manera es compraran més llibres? En fi, tot sigui per bé del negoci i la cultura.
Iruna, jo tampoc entenc el que diu M S sobre aquesta qüestió de l'omnigratuïtat. Tot plegat, fins que no ho entengui millor, em sembla que es tracta simplement de convertir també les biblioteques en punts de venda, física o virtual, però no dels seus llibres; és a dir, que faran d'intermediaris entre editorials i llibreries i lectors.
Els llibres obsolets de la parada eren majoritàriament llibres d'una certa edat però que crec que tenien poc interès per a la majoria de lectors o bé eren edicions molt fàcils de trobar.
No et pensis, les llibreries de vell es renoven amb facilitat, cada vegada que algú mort la majoria d'hereus es desfan dels llibres o això diuen els propis llibreters: és una roda constant.
Que bo això de l'ús de debutar (i una mica... no sé com dir-ho) i les caracteritzacions. Els debuts mortals són de curta durada, només aconsegueixes triomfar un dia, de manera que, a ser possible, cal preparar-se bé.
Una abraçada, iruna.
Publica un comentari a l'entrada