7.5.14

el pas de les estrelles


En escriure ahir el fragment del Tractat d'astronomia de Ramon Llull, vaig pensar que és curiós, i fals, que en algunes definicions del terme s'adverteixi que l'astronomia no té res a veure amb la pseudociència anomenada l'astrologia. Pel que fa a Llull, la distinció no només és mentida, sinó que el Tractat conté poca cosa del que actualment entenem com a Astronomia. En el Tractat, i en altres llibres seus, els astres celestials intervenen - i de quina manera!- en la vida terrenal.

Un dels elements fonamentals dels estudis astronòmics i dels astrològics és el pas del temps i la seua mesura. En aquest aspecte, va ser també ahir que vaig fixar-me una vegada més en un grup escultòric que no deu haver passat desapercebut a la majoria de barcelonins passejadors que miren el cel de tant en tant. Pujo la imatge (s'engrandirà força si hi cliqueu) i en dic quatre coses.

 

Aquest conjunt es pot veure als que habitualment s'anomenen Porxos d'en Xifré, just enfront de l'antiga Llotja. Sembla que el seu dissenyador, que no executor, fou Damià Campeny. D'esquerra a dreta es pot observar: dos amorets (seguint la denominació universal d'origen italià els podríem anomenar putti) acotxats; a continuació, dos amorets a banda i banda d'una columna que té un globus terraqüi en la part superior; ve, després, la musa de l'astrologia, Urània (hi ha qui diu que és l'única que no era la filla de Zeus), que reposa la mà esquerra sobre una petita columna (una ullera de llarga vista?) i amb la dretà, aixecada, sosté un compàs obert; el compàs té al darrere l'esfera d'un rellotge (en parlaré més endavant); a sota de l'esfera hi ha un rellotge de sorra sobre el qual hi ha la mà dreta del Cronos (Tànatos?) alat (germanastre d'Urània?), que en l'esquerra té una dalla; després del déu, hi ha una dona que amb una mà aguanta (o escriu?) un pergamí que li presenta el darrer amoret del conjunt. Hi ha qui veu en aquesta dona una al·legoria de la història. Horitzontal, en la part inferior, una inscripció diu: URANIE COELI MOTUS SCRUTATUR ET ASTRA, és a dir, més o menys, Urània escruta el moviment del cel i les estrelles.

 

Hi ha qui troba en tot plegat (el compàs de la musa és l'element més evident de la hipòtesi) unes escultures de significat maçònic; no ho sé, no n'entenc. Tornant a l'esfera, en algunes ocasions s'ha dit que era un rellotge de sol. A mi, a primera vista, no m'ho sembla, per dues raons: l'esfera mira el nord-oest, una direcció que no permet gaires virgueries horàries amb l'ombra del sol; per altra banda, la posició del compàs és inadequada per mostrar aquestes ombres. De tota manera, crida l'atenció que l'esfera només contingui sis marques de les hores; què ha passat amb les altres, potser han caigut amb el pas del temps? Ara bé, si s'observen els detalls, es veu un foradet al mig de l'esfera que podria correspondre a unes antigues busques o a una vareta central. Com era el rellotge originalment? No en tinc pistes.

Bé, acabo, tot recordant que, marqui el que marqui el rellotge, el temps passa, cosa que no vol dir que passi gaire cosa.


P. S.: Afegeixo tres rellotges de sol -en deu haver un quart- que no ofereixen dubte sobre la seua funció, encara que sí sobre la seua efectivitat, acumulats en un campanar en ple Eixample esquerre barceloní. Sobretot un d'ells és espectacular, amb les seues dues busques i la multitud de línies entrecreuades:




4 comentaris:

Daniel ha dit...

És un compàs el que porta Urània? Sempre havia pensat que eren les busques del rellotge. Que era una mena d'al·legoria a com els déus controlen el temps o alguna cosa semblant.

Júlia ha dit...

Pensava que l'ombra del compàs combinada amb el rellotge donava alguna mena de missatge. Vaja, com que sobre l'edifici i els seus símbols s'ha vessat tanta tinta...

Júlia ha dit...

També he llegit que aquest rellotge no és tal sinó una varietat d'astrolabi, i que a la part de dalt de la casa s'hi volia instal·lar un observatori astronòmic que no va reeixir.

miquel ha dit...

Jo no sabria que dir-te, Daniel. D'alguna manera, tots dos personatges, Urània i Cronos, tenen relació amb el temps, el celestial i el terrenal. Vist de prop, el que em continua intrigant és el forat del mig del rellotge... Què hi havia? No hi havia res? Difícil de creure.
Urània va arrancar les busques? Dubtós.

Júlua, és veritat que sobre l'edifici i les representacions que hi ha s'escrit molt; jo, però, no sé veure cap relació entre el compàs i les ombres que projecte, i que només pot projectar d'una manera clara durant la tarda, per altra banda.
ja podria ser que hi hagués alguna idea d'astrolabi.
Quan a l'obervatori astronòmic, també ho vaig llegir, però no sembla que es fes mai.