30.10.14

del 5 a l'infinit, i més


La mare prem el botó que indica el replà que compartim. El nen, que ha crescut una mica des que el vaig veure per darrer cop, recita a poc a poc números d'un dígit sense cap ordre evident, començant pel 5.

Jo, que penso que el diàleg als ascensors és obligatori amb els coneguts, m'afegeixo al recompte i incloc dos dígits: 10.

El nen, segurament molest per la intromissió o perquè no he esta capaç d'encertar la seqüència adequada, amb la cara a l'alçada de les meues cuixes i paral·lela al meu cos, aixeca només els ulls cap als meus i, desafiant, em diu: 32.600.

Li dic que no puc competir amb la seua xifra, però ell, per tancar definitivament qualsevol contraatac -amb els grans mai se sap-, fa un somriure sorneguer i, lentament, amolla: INFINIT! Em sento totalment derrotat.

Responent la pregunta de la mare, explica, després d'una lleugera vacil·lació, i potser vacil·lant, que infinit vol dir extraterrestre, molt lluny en l'espai i el temps.

Si no fos que sóc de lletres -la metafísica no ajuda gaire- i no sé del cert com va això de les magnituds extraterrestres, i també, cal dir-ho, perquè se m'acut la rèplica massa tard, quan ja obrim les portes dels pisos respectius, hagués replicat: INFINIT AL QUADRAT! Encara que segurament haguéssim necessitat un nombre megainfinit de pisos per concretar totes les potències i, la veritat, era l'hora de sopar i tots teníem gana; el nen, més.

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ha, ha, ha... Una pujada amb ascensor molt entretinguda...

jaka ha dit...

Molt divertit !!! Hasta el infinito y mas allà !!! amb l'Alexis ho hem repetit i repetit... ara ja hem canbiat l'eslogan !!! estic fent unes classes magistrals perquè encara que soc Mare ara els temps i les modes han cambiat una mica... m'agrada estar al dia :)

miquel ha dit...

Però, arribats a l'infinit, Carme, quedava molt poca conversa :-)

Ho veus, jaka, jo, com que no sóc pare, ni avi, estic fora de modes i he d'assabentar-me de com va el món a l'ascensor :-)