31.10.14

anotacions ràpides per a un impossible desenvolupament


Estat de dret pur. Agradi o no agradi, el que hi ha a la llei.

Fernando Ónega


M'agrada que Ónega, tant si agrada com si no, parli de la llei -de les lleis- i no de la justícia. Les lleis, agradi o no, són una conseqüència de la misèria humana, com més lleis, més misèria; però és el que hi ha. En canvi, la justícia és una abstracció amb què només els més crèduls poden confiar. Fins i tot la representació habitual de la Justícia és una aberració. Unes balances equilibrades? Qui decideix què hi va a cada balança? Qui és capaç d'equilibrar unes balances? Els ulls embenats, cecs? Neutralitat? Imparcialitat? No, el que cal és comprensió. Al final, però, no ens enganyem, el que compta és l'espasa.

Descartada l'abstracció, parlar de les concrecions: els legisladors, els jutges, necessàriament interpretadors parcials, els manipuladors de legisladors i jutges etc., és una tasca que em veig incapaç de desenvolupar, que sobrepassa les meues capacitats físiques i intel·lectuals. A més, quin sentit tindria?

M'és més fàcil fer d'espectador mentre vaig escoltant música.

 

2 comentaris:

F. Puigcarbó ha dit...

ai miquel, les balances es poden trucar facilment, ho sabien els botiguers de vell amb les Mobba.

miquel ha dit...

Francesc, la cosa, a més, és que a alguns no els fa cap vergonyar mostrar com les truquen.