D'un temps -ja llarg- ençà, les
carències ortogràfiques, i de l'expressió lingüística en general, dels alumnes de tots els nivells educatius
són motiu cíclic de reflexió, d'escàndol i de propòsits
d'esmena. Els mitjans se'n fan ressò, com avui “La Vanguardia”,
per tal que els ciutadans en tinguin consciència i facin les seues
aportacions al tema, mentre les autoritats competents i els entesos
en diuen la seua.
Estratègies, tàctiques, antecedents, conseqüents, culpabilitats, comprensions... es converteixen en matèria de monòleg, de diàleg o de debat més o menys efímer, segons s'enganxin a l'assumpte pesos pesants o fràgils polemistes.
Jo, que per la part que em toca durant
els anys que tenia un certa responsabilitat sobre l'èxit o el fracàs
de l'ortografia entre els més joves, tinc poca cosa a dir, però la
diré. Parlar d'ortografia més enllà dels deu, onze o dotze anys
no té gaire sentit. Si no s'ha aconseguit una correcció ortogràfica
important en aquestes edats, la feina és feixuga i el fracàs del
sistema educatiu, una evidència. A l'ensenyament secundari,
l'ortografia només hauria de ser un recordatori o un procés de
perfeccionament. Volia dir algunes coses més, però com que em conec
i sé que seria interminable i dispers, me n'abstinc.
Es parla cíclicament de l'ortografia, però rarament de la sintaxi, de les construccions, és a dir, de part fonamental de la competència expressiva. Ho entenc, no en diré res. I quan es parla de la competència expressiva, se sol al·ludir a l'escrita i no a l'oral, força negligida en la majoria de classes i cada dia més important en els sistema comunicatiu actual. Silenci.
Quant a l'ortografia, fa gràcia llegir que una de les mancances més importants es troba en la pobra o nul·la utilització de l'accentuació. Un pot estar o no d'acord a accentuar les paraules i justificar la seua posició amb arguments consistents, versemblants o no, però no crec que ningú pensi que cinc o sis línies de normativa siguin més difícils -de fet es converteixen en una rutina, en un acte reflex- que aprendre cada any l'alineació del Barça i els equips de primera divisió; si l'ample no serveix, que cadascú triï el que li vingui de gust.
Per cert, quan es tracta de publicitat mai no se sap si el que un considera errades ortogràfiques -o morfològiques- no són en realitat reclams, com aquella ve baixa de fa uns anys en unes revaixes que va organitzar una polèmica notable, o com aquest text d'una botiga del costat de casa que va fer que estès a punt d'entrar-hi a parlar de la jugada, fins que vaig recordar que fa anys m'havien venut una cadira defectuosa i no era qüestió que me n'encolomessin una altra. I, ben mirat, potser hagués tingut una conversa interessant que m'hagués convençut que ara tornen els accents i que els apòstrofs o els guionets són cosa del passat. Les modes són impredictibles.
4 comentaris:
No estic massa d'acord en això de l'edat i de si no s'ha assolit, abans hi havia gent analfabeta que havia après a llegir i escriure de gran i ho feia molt bé, això de vegades és una excusa per carregar els neulers als d'abans, com ho fan els polítics, a la universitat culpen a l'institut i a l'institut, als mestres i perquè ja no es pot culpar l'escola bressol.
Jo mateixa no vaig aprender l'ortografia catalana fins gairebé els vint anys i crec que me'n surto prou bé, en general.
Personalment i en la intimitat sóc contrària als accents i d'altres francesilles absurdes que es mantenen per tradició i només compliquen l'aprenentatge i no serveixen per a res però crec que s'ha d'escriure seguint la normativa, com obeim les normes de circulació, a efectes pràctics, per tal d'entendre'ns. Corregir la mala ortografia no és tan difícil però s'ha d'insistir molt en el tema que és el que es feia abans -en el castellà- i és que crec que el problema passa a casa nostra però els castellans també es troben amb el mateix.
És fan moltes bestieses a les escoles i instituts en lloc d'insistit 'matxaconament' en tot això, com es feia abans. Els dictats, un instrument pràctic i efectiu, han estat molt criticats per la pedagogia de la modernitat i també d'altres recursos. Abans una persona anava quatre o cinc anys a escola, en temps dels meus pares, i tenia una ortografia raonablement correcta.
De tota manera veig més senzill corregir aquest tema que no pas la mala expressió oral i escrita. Abans et feien fer moltes 'redaccions' i te les corregien a fons, però dóna molta feina corregir textos una mica llargs i avui es fa molt menys, això per la meva percepció i crec que no vaig errada.
El problema és més general, és de tot l'ensenyament i dels sistemes educatius que s'han propiciat en aquests darrers anys i de tantes metodologies inventades per gent que no ha vist les aules ni pel folre.
En tot cas l'ortografia molt dolenta es pot arranjar amb els correctors però la mala expressió escrita ja és un altre tema. Del tema de l'expressió oral se'n parla molt i es fa poc perquè per treballar-la a fons fa falta un ambient de silenci i tranquil·litat que avui costa d'aconseguir a les aules de tots els nivells. També s'ha bandejat força la lectura en veu alta, un recurs fàcil i tradicional.
He pogut comprovar professionalment al llarg dels anys què els nens que no assoleixen les normes ortogràfiques a primària, després no milloren substancialment. Sí, en canvi en d´altres aspectes gramaticals i d´expressió.
No estic d´acord amb l´article quan minimitza la influència de les noves tecnologies. A la ESO, ara hi ha les primeres generacions d´alumnes que han après abans a escriure en aparells que manual, i el cert és que aquests no faciliten l´ús d´accents, ni majúscules per exemple. Si a això li sumem l´efecte visual de veure repetidament frases i paraules mal escrites ja des de molt petits, no m´estranya que una part important de nois i noies no escriguin correctament encara que sàpiguen les normes.
Per cert, han descobert la sopa d´all amb les recomanacions per a l´ensenyament de la llengua.:)
Júlia, esclar que es pot aprendre ortografia a qualsevol edat; en tot cas, em refereixo que haurien de ser suficient els anys d'una escolarització normal a primària.
Dels accents ja n'havíem parlat algun cop, un tema molt més complicat és el dels guinets, aquesta coseta tan minúscula i canviant (se'm va acudir el tema en veure el text de la foto, encara que en aquest cas no n'hagués de portar)
Sobre les altres qüestions de llengua, penso, suposo, més o menys com tu. En concret, però, l'expressió oral és una pràctica molt estesa en la majoria de països europeus que aquí es practica poc i sovint de qualsevol manera.
Assum, segurament els vicis petits costen més d'eradicar quan ja fa temps que es tenen, d'aquí que es millori en altres camps de la llengua però costi més en l'ortografia, no perquè sigui complicat, sinó perquè requereix una dinàmica de repetició que els grans estan menys disposats a fer.
Tinc la sensació, que no podria argumentar de forma raonada, que l'ensenyament de la llengua s'ha de reinventar.
Segur que els noves tecnologies influeixen negativament en l'aprenentatge de la llengua, no només pel que dius, sinó també perquè marquen un ritme de treball diferent, més ràpid, més sincopat.
Sigui com sigui, a mi que no em cridin, no tinc solucions globals.
Publica un comentari a l'entrada