23.10.14

més enllà de l'ortografia


Pensava ahir que un altre tema ortogràfic recurrent -en aquest moment mig adormit, però a punt per despertar-se quan toqui- és si els catalans fan més faltes en castellà o en català. Suposo que si es té en compte el total de la població de Catalunya, el percentatge s'inclina a favor de les faltes en català; si la tria es fa entre els escolaritzats a partir dels 80, el percentatge hauria des ser un empat o potser amb un lleuger predomini de les faltes en català. A part de xerrar abastament sobre el tema, no sé si algú hi ha fet cap estudi.

Sovint les argumentacions per atacar o defensar-se es basen en casos aïllats, percentualment insignificants, que serveixen per generalitzar. Per exemple, imaginem que algú veu aquest cartell que ja deu fer dos anys que s'aguanta els embats del vent i la salabror de la mar:

 
Possibles reaccions:
-La inmersión lingüística produce analfabetos en la lengua común de todos los españoles. Acabemos con la inmersión lingüística!
-Ha, ha, els espanyols són uns analfabets! Canya a Espanya!
-El català a poc a poc penetra en el castellà (qui ho pot dir això?).
-Aquests (Estos) estrangers (extranjeros) ja (ya) podrien (podrían) fer servir (utilizar) el (el) diccionari (diccionario).
-Doncs el que importa és la idea, que en aquest país encara hi ha molt porc.

Es poden afegir les frases o pensaments que es considerin oportuns.
A mi, aquest estiu, més enllà de la consciència ecologista prou verbalitzada, em va sobtar que el cartell aguantés en tan bon estat. També que algú tingués la sang freda de mirar pel penya-segat i descobrir escombraries, jo em marejo una mica davant del buit. No em va sorprendre gens que ningú hagués guixat a sobre un: En català, sisplau! Evidentment, ningú ha volgut carregar sobre la seua consciència la possibilitat de veure una traducció seguint l'estil de l'original.

En fi, bagatel·les. L'estiu que ve tornaré a passar pel camí de ronda i m'agradarà veure, entre Cala Maria i el Cap Roig, aquest testimoni, que ni creix ni minva, del paisatge.

2 comentaris:

iruna ha dit...

ets un cas :)

m'agrada especialment la tercera reacció. i no em sembla gens descabellada. també el català penetra en lo castellà. ho fan mútuament.

me fa gràcia que siguen los estrangers qui mos ajuden a vore-ho :)

miquel ha dit...

Un cas...? Noooo!
Ah, iruna, però fixa't que el tercer cas té un parèntesi que vol matisar la possible procedència de l'afirmació. I ets tu qui pren la responsabilitat d'inscriure't en aquesta afirmació. Esclar que les llengües interactuen, es creuen, cada vegada més.
Aquest estranger o estrangera el que hauria de fer, sobretot si volia escriure un text que passarà a la posteritat, és tenir més cura a l'hora de fer servir la llengua escrita, en la llengua oral no només se li perdonaria (qui pot tirar la primera pedra) sinó que entenc que se l'hauria d'ajudar espontàniament.