aquesta tarda de diumenge, música sense lletres.

Música és art per la qual havem doctrina a cantar e a sonar estruments dretament...

Ramon Llull: Doctrina pueril

Em va venir al cap una altra vegada el concepte de música que explica Ramon Llull en la Doctrina pueril, segons el qual han de concordar veus i sons i immediatament vaig pensar en un grup mític que gairebé mai va incloure veus: The Shadows. Esclar, dels Shadows vaig passar als músics peninsulars més o menys d'aquella època i el primer nom a recordar va ser el dels Pekenikes, però de seguida los Relámpagos, i sobretot la seua “Nit de llampecs”. Després, entre els qui havien actuat sense lletres, vaig pensar en un personatge que sortia força per la tele, però no recordava el nom fins que... Kurt Savoy!

De tots quatre, l'únic que continua en actiu és Kurt -o Curro- Savoy. Els Shadows van actuar de 1958 a 1990; més tard, el 2004, es van ajuntar per fer un únic concert. Dels Pekenikes (que hieràtics a Embustero y bailarín!), que van començar el 1959, no sabria dir quan van plegar. Los Relampagos són de meitat dels 60, amb separacions i refundacions de tant en tant. Quant a Savoy, potser les peces més conegudes d'entre les que interpreta són les de la trilogia del dòlar de Sergio Leone, de tal manera que alguns creuen que va intervenir en les pel·lícules, encara que qui ho va fer va ser Alessandro Alessandroni. En fi, llarga glòria als 60, amb lletra o sense.