En temps de crisi,
social, econòmica, política..., es genera una quantitat important
de literatura sobre els temes que els ciutadans viuen, protagonitzen,
pateixen. Literatura circumstancial i efímera i d'altra que amb el
temps queda fixada. En el cas del moviment a l'entorn del desig -o no
desig- d'autodeterminació i la seua contra (manifestacions,
propostes de referèndum o consulta, reivindicacions verbals o orals
d'un o altre signe...) s'han produït també innumerables mostres
gràfiques que, a través de diverses formes i mitjans, han omplert
vies de comunicació públiques i privades amb més o menys
originalitat i fortuna.
No sé si ja és l'hora -sempre se'n pot editar m´s d'un volum- , però hauria d'arribar un moment en què algú o alguns recullin aquest material i l'ajuntin, cronològicament o d'alguna altra manera, en un corpus gràfic amb els comentaris pertinents. Fotos, dibuixos, muntatges amb text, força elaborats o d'un primitivisme escandalós, donarien una visió, un matís complementari important, al material estrictament literari interpretatiu o descriptiu d'aquests anys i, segons com, s'acostarien més a la realitat plural dels ciutadans immersos en aquesta situació efervescent i de continuïtat incerta -després de demà, quin serà el proper pas? Quantes propostes diferents es faran? Qui seguirà qui?- que estem vivint.
Per si no ha quedat clar, incloc unes mostres del material a què em refereixo i em disculpo perquè no sigui més variat ideològicament, però m'arriba el que m'arriba. Per cert, m'ha semblat que darrerament hi ha una tendència en les il·lustracions a tractar la intel·ligència. M'agradaria recordar que l'abstracció que anomenem intel·ligència té molt a veure amb la capacitat d'adaptació a les situacions que es presenten en cada moment i a la previsió de situacions futures.
P.S. Segur que el
facsímil de les notes de Rajoy és fals. Un professor seu d'aquella
època, precisament el que suposadament les firma, diu que erenboníssimes, excepte en dibuix. Cert que no ens acabem de creure
algunes afirmacions del professor: En el corrillo, él mandaba;
destacaba y era el protagonista. No digo que anulara a los otros,
pero era la alegría del grupo..; però, en termes generals, segur
que diu, ha ha ha!, la veritat i Rajoy, quan vulgui, podrà
corroborar documentalment el seu aprofitament acadèmic, cosa,
esclar, que no servirà més que per confirmar les notes que treia.
3 comentaris:
Em sembla una idea excel.lent que tu podries dur a terme molt bé:-)
Poden ser certes o no les notes de Rajoy, tambè tenia la idea que havia estat un alumne brillant, encara que mai se sap.
Jo no ho tinc tan clar, Assum. En canvi, crec que tu... ;-)
Mai se sap, però segur que és un muntatge, Francesc; per cert, força ben fet, tot i que a l'època, crec que no hi havia deficients, sinó insuficients.
Publica un comentari a l'entrada