oli

La Joana va arribar amb un envàs de plàstic de color groc mostassa de boca ampla que em va dir que ens servirà per abocar-hi l'oli dels fregits. El mateix dia, a l'entrada de casa, algú de l'ajuntament ha enganxat un cartell en una columna que dóna raó de la funció de l'envàs. Suposo que el reciclatge de materials diversos va augmentant amb els anys i a mi em sembla molt bé. El que no tinc gens clar és com es recicla i qui se'n beneficia, no ecològicament, sinó econòmicament. Les publicitats sobre el tema no solen especificar gaire res (envàs, on vas...?). En el cas del recipient per a l'oli – també al cartell de l'entrada-, hi ha una petita inscripció que diu fundació asproseat. Li segueixo la pista. Veig que dóna feina a discapacitats. Molt bé. El que fan específicament amb els envasos i l'oli no em queda clar del tot; sembla que fet el tractament adient és converteix en biodièsel que es deu vendre a qui el necessita. La investigació, sense altres detalls, s'atura aquí.

No n'entenc gens de transformacions, però recordo que la mare, quan jo era petit, anava guardant l'oli brut de les paelles i quan li semblava que en tenia prou, m'enviava a mi a la casa d'una senyora que vivia força prop. Al cap d'uns dies, jo mateix tornava a aquella casa i la dona em donava unes pastilles de sabó blanquinós que sobrepassaven de bon tros un dels meus pams i que eren ben gruixudes. Em deien -oh miracle!- que un oli tan brut i tan propens a produir taques es convertia en aquella peça rectangular que anava tan bé per rentar. Com que jo em mostrava més aviat escèptic, una vegada em van deixar quedar a veure una part del procés; el que recordo més és com mirava embadalit, com hipnotitzat, com la dona anava remenant i remenant en un gran bidó el líquid que canviava de color i agafava consistència. En una taula i en prestatges, hi havia una quantitat notable de sabó ja tallat. A casa, la mare sempre va tenir sabó d'aquest, encara que els darrers anys el sabó ja feia feines molt específiques, res a veure amb el multiús de la meua infància.

Potser asproseat també fa sabó amb una part de l'oli que rep, però no ho he sabut llegir. Estaria bé que l'oli que reciclem ens tornés convertit en sabó; pagant, esclar. Potser fins i tot seria més negoci que el biodièsel, si és que es fa biodièsel.

Afegeixo aquest enllaç i aquest per si algun agosarat vol fer-se el propi sabó. S'ha d'anar amb compte, però, que té el seu risc.