3.7.15

a partir d'Onan


Judà prengué per al seu primogènit Er una dona que es deia Tamar. Però Er, el primogènit de Judà, va desplaure a Jahvè, i Jahvè el féu morir. Aleshores Judà digué a Onan: “Uneix-te amb la dona del teu germà, compleix amb el teu deure de cunyat i assegura una posteritat al teu germà”. Però Onan, com que sabia que la posteritat no seria seva, cada vegada que s'unia amb la seva cunyada vessava a terra per no donar posteritat al seu germà. Això que feia va desplaure a Jahvè, i també el féu morir.

Gènesi 38: 6-10



M'agraden les novel·les -si és que m'agraden- que em fan fer consultes. El text bíblic de més amunt el vaig buscar a partir de l'aparició d'un gos anomenat Onán a Perillán (Dodger en anglès), de Terry Pratchett. Ignoro, potser em vaig saltar alguna línia, per què l'escriptor -o el seu amo-  va decidir posar aquest nom a un gos fidel -i pudent- , entusiasta dels ossos i de les passejades, sovint més curtes del que voldria. Explicat l'origen de la cerca, vull confessar que no recordava Onan. És molt possible que els capellans que em van iniciar en la lectura de la Bíblia no tinguessin gaire interès a presentar un personatge secundari que practicava el coitus interruptus a unes criatures que potser ja començaven a tenir tendència a masturbar-se però encara estaven relativament lluny del coit. I no obstant això, Onan és el personatge que dóna nom a l'onanisme, és a dir, la masturbació, un pecat sovint esmentat pel capellans i origen de múltiples desgràcies segons ells, encara que no recordo si, a més de la bogeria o la condemnació eterna, s'incloïa una mort fulminat a mans de Déu com la del Gènesi.

Ara, des de la distància del temps, penso que potser hi ha dos raons per les quals no ens parlaven d'Onan. La primera, perquè les lectures, mètodes i ensenyaments dels preveres en aquest tema estaven ancorats en l'Edat Mitjana i la primera vegada que apareix el terme onanisme és en un pamflet anglès de l'any 1712 -m'estranya que ningú en celebrés el tricentenari fa tres anys- titulat Onania; or, The Heinous Sin of Self-Pollution, and all its Frightful Consequences in Both Sexes. Evidentment, els meus capellans desconeixien el pamflet i tota la literatura profana posterior sobre l'assumpte. L'altra raó, que no exclou l'anterior necessàriament, és que realment, com he insinuat més amunt, fessin una lectura rigorosa de la Bíblia i tinguessin en compte que la relació, al menys explícita, entre Onan i la masturbació era nul·la.

Tota aquesta dissertació, com es pot veure, té un enfocament absolutament masculí; a més, no sé res de res sobre com funcionava la qüestió entre les monges i les seues alumnes ni tan sols si se'n parlava. Ho investigaré, o no.


2 comentaris:

Júlia ha dit...

Encara recordo quan un jovenet, de forma confidencial, em va explicar qui era aquest senyor i d'on venia això de l'onanisme, en tot cas el que pensés Tamar del marit i del cunyat, en aquell temps, era ben irrellevant, control de natalitat avant la lettre, vaja, una història ben curiosa, com tantes de la Bíblia...

miquel ha dit...

Sí, no sembla que l'opinió de Tamar tingui gaire importància. Esclar que l'Antic Testament és sobretot un conjunt d'històries d'acció, algunes ben cruentes, per fer reflexionar.