blasme del plagi o de com crear reticències

De vegades penses que algun plagi ha aconseguit superar l’original, en altres casos se t’acut que l’autor es podria haver esmerçat una mica més, en alguna ocasió veus que l’escriptor no domina el concepte i ha optat per l’afusellada, caigui qui caigui –i al final també cau ell-. De tots els plagis possibles, n’hi ha un que em sembla de jutjat de guàrdia; és el d’aquell qui ha pretès construir una obra d’una sola paraula i ha fracassat a aconseguir un resultat final mínimament acceptable.

En el carrer més cabalós de Barcelona, el Portal de l’Àngel, s’ha instal·lat, com en anys anteriors, una petita fira de productes alimentaris sota els auspicis, entre altres institucions i organitzacions, de l’ADEC (Associació en Defensa de l’Etiquetage en Català). És poqueta cosa, però suficient per poder comprar un pa de bona qualitat, els embotits que t’abelleixin, unes postres a base de formatge o dolços i, un cop a casa, regar-ho tot amb un Priorat reserva que també has comprat allí i que si bé no és extraordinari té un bon preu. Fantàstic!

Si deixem per un moment la gastronomia i en fixem en la llengua, sorprèn com en una de les parades han estat incapaços de plagiar el diccionari. Mira que els costava poc, que l’esforç havia de ser mínim, però no ho han aconseguit. I és que el bon plagi no està a l’abast de tothom. És més complicat del que sembla a primera vista. La veritat és que la qüestió de la llengua no tindria gaire importància en si mateixa si no fos perquè un s’acaba preguntant quina fiabilitat poden tenir els productes d’una parada que es mostra incapaç d’encertar el nom que l'acull.

(En Trevor em diu en un comentari que Vicens és de Lleida i que allà, segons el DCVB, és legal escriure turrons. Que en quedi constància. Vist el fracàs, potser hauria de parlar dels accents a les majúscules i que quedi compensat. O és que jo ja parlava d'això... No, que això és acceptable des del punt de vista del disseny.)










P.S. Està vist que parlar del plagi atreu l’interès dels lectors. El meu post d’ahir em va disparar un comptador de visites mig esteranyinat; el que no m’explico és perquè avui han vingut a visitar-me 419 curiosos -de moment- preguntant-se majoritàriament perquè “Nataniel va morir un dia a mitja tarda”. I en una altra pàgina meva - sempre polsosa- sobre literatura, ja han aparegut dos centenars de visitants. Hi ha algú que entengui aquests misteris?