cançons de bressol

Em preguntava fa temps en un post pel motiu que molts llibres de literatura infantil, o que se solen llegir als nens, continguessin episodis d’una crueltat important, d’una cruesa extrema, d’una aparent inadequació a la seva sensibilitat. No repetiré ara títols ni tornaré a imaginar possibles respostes.

Ahir, mentre estava escoltant cançons de bressol –espero que no em preguntareu la causa d’aquestes audicions, tan allunyades dels meus costums-, vaig adonar-me que fins i tot en les lletres –algunes són precioses- que tenen per finalitat que els nens s’adormin es troben elements que poden posar els pels de punta als adults més indiferents. No m’imagino, per exemple, l’ego, a qui agrada cantar i que ara s’està preparant per rebre com es mereixen els seus bessons, aprenent-se de memòria la lletra de la cançó de més avall; i a la casa plena de llibres, d'afectes i efectes, on s'ha acomplert una profecia, no m'atreveixo a dir que aquesta música sigui benvinguda; o que un raier avesat als mil perills que el riu li planteja cada dia, s’atreveixi a comprar un CD amb aquesta tonada; ni tan sols crec que l’Albert, que ja té la criatura més gran i foguejada, es vegi capaç d’entonar el cant. I podria anar esmentant pares i mares... És clar que la cançó que llegireu està dedicada a un nen negre i, a més, possiblement les referències pertanyen a una altra època, a unes altres circumstàncies (?), però... Penseu que seria molt diferent si us decidíssiu, per exemple, per “Non non, vine, son” , de Pere Quart? Quins traumes infantils irreparables es podrien crear en el nadó a mesura que anés sentint insistentment aquestes melodies? Confesso que no sóc gens expert en el tema, però que com a mínim intel·lectualment em preocupa el futur d’aquest hipotètics nens. Anem amb la lletra i jutgeu vosaltres mateixos:

Duerme duerme negrito
que tu mama está en el campo,
negrito.
Duerme duerme negrito
que tu mama está en el campo,
negrito.

Te va a traer codornices para tí
te va a traer mucha cosa para tí
te va a traer carne de cerdo para tí
te va a traer mucha cosa para tí.
Y si negro no se duerme
viene diablo blanco
y za' le come la patita.

Duerme duerme negrito
que tu mama está en el campo
negrito.
Duerme duerme negrito
que tu mama está en el campo
negrito.
Trabajando, trabajando duramente
trabajando sí,
trabajando y no le pagan
trabajando sí,
trabajando y va tosiendo
trabajando sí trabajando y va de luto
trabajando sí pal negrito chiquitito
trabajando sí
no le pagan sí
duramente sí
va tosiendo sí
va de luto sí.

Duerme duerme negrito
que tu mama está en el campo
negrito.

Duerme duerme negrito
que tu mama está en el campo
negrito.

Uf, amb el diablo blanco! De totes maneres, i per si algú està disposat a córrer riscos, us incloc el magnífic original d’Atahualpa Yupanqui (algú se’n recorda d’aquest cantant argentí, referent de la música popular del seu país). I si sou absolutament temeraris, estic disposats a passar-vos la versió en mp3: demaneu-me-la.


Powered by Castpost

P. S. Acabo de saber que he regalat (bé, jo i els altres barcelonins a través de l'ajuntament) un sonall de plata a la infanta Leonor. Una peça modernista de col·leccionista feta per Lluís Masriera (1872-1958). Jo, individualment, només puc contribuir amb la cançó del negrito. Espero que doña Letizia o el príncep la sàpiguen entonar adequadament, o adaptar, si convé.