5.11.05

cançons de bressol

Em preguntava fa temps en un post pel motiu que molts llibres de literatura infantil, o que se solen llegir als nens, continguessin episodis d’una crueltat important, d’una cruesa extrema, d’una aparent inadequació a la seva sensibilitat. No repetiré ara títols ni tornaré a imaginar possibles respostes.

Ahir, mentre estava escoltant cançons de bressol –espero que no em preguntareu la causa d’aquestes audicions, tan allunyades dels meus costums-, vaig adonar-me que fins i tot en les lletres –algunes són precioses- que tenen per finalitat que els nens s’adormin es troben elements que poden posar els pels de punta als adults més indiferents. No m’imagino, per exemple, l’ego, a qui agrada cantar i que ara s’està preparant per rebre com es mereixen els seus bessons, aprenent-se de memòria la lletra de la cançó de més avall; i a la casa plena de llibres, d'afectes i efectes, on s'ha acomplert una profecia, no m'atreveixo a dir que aquesta música sigui benvinguda; o que un raier avesat als mil perills que el riu li planteja cada dia, s’atreveixi a comprar un CD amb aquesta tonada; ni tan sols crec que l’Albert, que ja té la criatura més gran i foguejada, es vegi capaç d’entonar el cant. I podria anar esmentant pares i mares... És clar que la cançó que llegireu està dedicada a un nen negre i, a més, possiblement les referències pertanyen a una altra època, a unes altres circumstàncies (?), però... Penseu que seria molt diferent si us decidíssiu, per exemple, per “Non non, vine, son” , de Pere Quart? Quins traumes infantils irreparables es podrien crear en el nadó a mesura que anés sentint insistentment aquestes melodies? Confesso que no sóc gens expert en el tema, però que com a mínim intel·lectualment em preocupa el futur d’aquest hipotètics nens. Anem amb la lletra i jutgeu vosaltres mateixos:

Duerme duerme negrito
que tu mama está en el campo,
negrito.
Duerme duerme negrito
que tu mama está en el campo,
negrito.

Te va a traer codornices para tí
te va a traer mucha cosa para tí
te va a traer carne de cerdo para tí
te va a traer mucha cosa para tí.
Y si negro no se duerme
viene diablo blanco
y za' le come la patita.

Duerme duerme negrito
que tu mama está en el campo
negrito.
Duerme duerme negrito
que tu mama está en el campo
negrito.
Trabajando, trabajando duramente
trabajando sí,
trabajando y no le pagan
trabajando sí,
trabajando y va tosiendo
trabajando sí trabajando y va de luto
trabajando sí pal negrito chiquitito
trabajando sí
no le pagan sí
duramente sí
va tosiendo sí
va de luto sí.

Duerme duerme negrito
que tu mama está en el campo
negrito.

Duerme duerme negrito
que tu mama está en el campo
negrito.

Uf, amb el diablo blanco! De totes maneres, i per si algú està disposat a córrer riscos, us incloc el magnífic original d’Atahualpa Yupanqui (algú se’n recorda d’aquest cantant argentí, referent de la música popular del seu país). I si sou absolutament temeraris, estic disposats a passar-vos la versió en mp3: demaneu-me-la.


Powered by Castpost

P. S. Acabo de saber que he regalat (bé, jo i els altres barcelonins a través de l'ajuntament) un sonall de plata a la infanta Leonor. Una peça modernista de col·leccionista feta per Lluís Masriera (1872-1958). Jo, individualment, només puc contribuir amb la cançó del negrito. Espero que doña Letizia o el príncep la sàpiguen entonar adequadament, o adaptar, si convé.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

D'aquesta cançó, coneixia sobretot la versió de Víctor Jara, i sempre havia pensat (però no deixa de ser una teoria no contrastada) que la primera meitat era popular, i la segona d'Atahualpa Yupanqui. Allò del diablo blanco no deixa de ser una versió del nostre home del sac, pel que sembla bastant habitual entre els indígenes americans; amb la diferència que ells no havien d'inventar un personatge monstruós, ja el coneixien.
Salutacions.

mar ha dit...

no em cal escoltar-la
la tinc dins la meva ment de tantes vegades que l'he cantat

(és d'aquelles que no s'obliden mai

ps- doncs a mi que no em passin factura per aquest sonall... que jo sóc molt pràctica i regalo coses útils (com un paquet de bolquers)

miquel ha dit...

Jo crec, però tampoc no n'estic segur, que la cançó és popular i que A. Y. en fa uns de les versions més conegudes, que després aprofita Mercedes Sosa, Quilapayún, Víctor Jara...
Exacte, per a ells era ben real i, per tant, molt més temible.

És maca,oi, mar? No sabia que tenies bona veu, jo no m'hi atreviria :)
Dona, aquest sonall no deixa de ser una cosa útil: sempre se'l poden vendre si arriba la República.

lola ha dit...

No podia faltar a la cita del remember musical. Yupanki m'agrada molt, però aquesta cançò (que l'he cantada manta vegades, així com també el non non raimonià) jo la recordo per la Joan Baez, i ara no sé si es tracta d'un fals record. La cantava, oi?

Lola (paraules)

mar ha dit...

bon dia , pere
jeej... no tinc bona veu...però tant se val perquè l'important d'aquesta cançó és el missatge

una abraçada

miquel ha dit...

Doncs no ho sé, Lola. Jo no la recordo cantada per la Joan Baez.

Sí, és clar, mar, però una bona veu ajuda que arribi el missatge.

Albert ha dit...

Pere, aquest post no el puc deixar passar sense comentar-lo per diverses raons. La primera: aquest mateix raonament que t'has fet tu, me l'he fet jo altres vegades, no tant amb cançons de bressol estriuctament sino amb les cançonetes infantils en general. Coneixeu aquella que diu "Marrameu torra castanyes a la voreta del foc, ja n'hi peta una als morros, ja tenim Marrameu mort..." I així ad infinitum. La segona: com que m'has citat directament et diré que a casa, amb el xic, cantem i ballem molt, però de tot, començan per Flashback FM i acabant amb l'Albert Pla, concretament amb el seu disc de nanes. I, tercer i última. L'Ataulca Yupanki forma part dels meus records d'infantesa. El meu pare en tenia un single (45 r.p.m., ho recordeu?) que posava tot sovint. Ara que el meu pare ja no hi és, aquest disc l'he gurdat jo. Quan escolto "Los ejes de mi carreta", i ho faig de tant en tant, se'm posa la "pell de gallina". Apa, perdó si m'he extés massa en el comentari però és que...

Anònim ha dit...

CANCIÓN DE CUNA PARA DORMIR A UN NEGRITO
Ildefonso Pereda Valdés

Ninghe ninghe ninghe, tan chiquitito,
el negrito que no quiere dormir.
Cabeza de coco, grano de café,
con lidas motitas, con ojos grandotes
como dos ventanas que miran al mar.

Cierra los ojitos negrito asustado;
el mandinga blanco te puede comer.
¡Ya no eres esclavo! Y si duermes mucho
el señor de casa promete complar
traje con botones para ser un “groom”.

Ninghe ninghe ninghe, duérmete, negrito,
cabeza de coco, grano de café

miquel ha dit...

Pots escriure tant com vulguis aquí, albert, només faltaria.
És veritat, podríem començar a esmentar contes, pel·lícules, cançons i faríem una llista llarguíssima de temàtica de dubtosa adequació... és clar que l'Albert Pla ...:)
Jo també en conservo un LP d'un amic, que mai no m'ha reclamat, i una de les meves cançons preferides, que cantàvem a duo -quin horror-, era precisament la cançó que dius: "...si a mi me gusta que suenen, pa que los voy a engrasar..."

Bona tria, usuari anònim.