Som poc més de vint des dels 2 als 70 anys. Alguns dels de mitjana edat, votants o militants d’ERC, han decidit que avui no es parlarà de política, cosa que no m'estranya. Amb el meu company de la dreta, del poble –fa mesos que no hi vaig-, petit empresari, parlem dels canvis humans que a penes conec. Han arribat molts romanesos i m’explica quines cases han llogat, quines feines fan i per a qui treballen. Ell en té un de contractat. Em parla dels seus progressos lingüístics, de les primeres paraules que va aprendre, de com algunes no són necessàries per a expressar necessitats però sí per a donar contundència a la conversa. Em sembla que noto una certa admiració per la feina ben feta i un intent de defensa davant el tracte negatiu i indiscriminat dels diaris en els darrers temps, però tampoc aprofundim en el tema perquè prefereix parlar del que coneix i no del que es diu. “Als pobles petits, tu ja ho saps, les coses són diferents, aviat ens coneixem tots”. Sí i no, de vegades també compten més les aparences que la realitat i tots som una mica àngels i dimonis. De totes maneres el meu company de taula és vital i optimista per naturalesa, sempre sol trobar aspectes positius a qualsevol situació.
Continuem parlant de les malifetes urbanístiques a la costa i de com aquest any haurem de triar unes altres hores per anar a la platja perquè fins i tot les que eren tranquil·les estaran saturades i de com no hi ha marxa enrere. Continuem...
Converses de sobretaula llarguíssima a primera línia de mar mentre pel cel passa un avió d’Iberia que s’acaba d’enlairar del Prat i la gent es banya aliena a qualsevol altra cosa que no sigui el goig del moment, mentre alguns fan volar estels que des d’on som sembla que no tinguin cap lligam amb la terra.
8 comentaris:
... i la gent es banya aliena a qualsevol altra cosa que no sigui el goig del moment.
El dia 18 també serà igual? Segurament que sí. La desídia, però, no ens farà perdre el costum de queixar-nos de tot.
És molt bonic, fer volar estels!
I poètic... molt més que fer volar coloms (que és el que fan els nostres polítics per tal de no perdre la poltrona)
Ho sento, estic en hores baixes...
Gràcies per la reflexió, Pere.
Els estels són una joguina molt bonica, m'agraden molt. Llàstima que s'ha perdut l'hàbit de fer-los de forma artesanal...
Sobre el divuit, sí? no? ai, quins nirvis... i quina poca motivació que tinc veient els polítics i els inefables espais electorals que ens dediquen i que insulten la nostra intel·ligència encara que no sigui res de l'altre món.
I tant que serà igual, Ramon. I a la nit es comentarà la jugada breument, això si no hi ha cap partit del mundial. I també ens queixarem, o és que no tenim motius?
Els polítics no només fan volar coloms, sinó que de tant en tant els disparen i n'enlairen uns altres.
Estaves en hores baixes, arare. De res.
Jo mai vaig aconseguir que em volessin bé, Júlia. és clar que els meus no eren artesanals. Bé, alguna vegada havia intentat fer-ne, però la meva experiència i els consells rebuts i el material emprat sembla que no eren prou bons.
Sobre el divuit no hi ha dubte; surt el sí. El que caldrà veure són els percentatges i les interpretacions. Realment sí féssim cas a la publicitat, jo veig la de la tele, l'abstenció seria aclaparadora.
estels
Ei, xurri, que potser estàvem en el mateix lloc en el mateix moment? No vaig veure ningú dibuixant.
M'agrada la teva versió. Per què no ho podem veure tots?
(estàs perdent la virtualitat, pewrò veig que no t'importa, ca, encara rius...)
la w no té cap significat, òbviament.
What a great site, how do you build such a cool site, its excellent.
»
Publica un comentari a l'entrada