28.6.06

hora foscant

Els trobo en l’atzar del passeig enfrontats a la mar. És hora foscant . Xerren, aturen la conversa, miren l’horitzó, més enllà del qual, molt més enllà, hi ha la terra d’alguns. Són com orenetes amb sabates -també hi ha algun colom- que descansen un moment en el fil de la llum fent piuladissa. Aviat desapareixeran: esquerra, dreta, enrere, sols o en parelles, a poc a poc, cadascú a casa seva, que la trobada ha estat només un instant.


















P. S. L'Albert m'ha enviat el correu de més avall -per què?- i jo li dono publicitat- ser premiat no és cosa de cada dia- , tal com demana. Aquí no aconseguiràs la immortalitat, però segur que apareixes a Google.

Hola, bon dia
Em dic Albert Roquer, sóc un infermer de Vic -tot i que estic treballant a Barcelona-, tinc 26 anys i fa poc m'han publicat la meva primera novel·la en Català "El mateix dilluns".
Amb aquest llibre he guanyat el Premi Ramon Juncosa de narrativa 2005 a Perpinyà-premi atorgat per la Generalitat de Catalunya i per Òmnium Cultural Catalunya Nord.
Diguem que és un món una mica nou per mi, però tinc molt clar que mi vull dedicar.
Com que no sóc un autor conegut, perquè tot just començo, agrairia tota difusió i propaganda.
El llibre ja es pot trobar a moltes llibreries dels Països Catalans (Andorra, Catalunya, Balears, Catalunya Nord...) i a moltes altres on-line.
Tinc una web del llibre:
www.poes.cc

13 comentaris:

Montse ha dit...

Prent-t'ho com vulguis, però tinc insomni i he decidit venir a llegir-vos (a tu, a la Júlia, a l'isnel i a uns quants més) no per veure si em ve la son sinó perquè així em sento acompanyada. Jo també vaig rebre l'email d'aquest noi que demana que li fem propaganda, jo la vaig reenviar a uns quants contactes.

I ara la meva pregunta-reflexió: Quin és el mecanisme que fa que hom compri llibres a aquells que surten per la tele o que els fan molta propaganda a la ràdio i no s'aturin a comprovar que molts cops la millor literatura no és, precisament, aquella que ens anuncien? Tan burros, som?

Val a dir que jo he caigut molts cops en la temptació i també val a dir que algunes vegades no m'he equivocat. I torno, ara, a l'exemple de Falcones. A mi "L'església del mar" em va agradar força. Igual que "La pell freda". No així el segon llibre del mateix autor.

Suposo, però, que en això dels gustos no hi ha res escrit (m'equivoco: se n'ha escrit molt, però no està tot dit)

Va, va, ja paro, ja paro!

Gràcies per tenir obert en aquestes hores!

Petonet de matinada.

Toni Ros ha dit...

L'Albert aquest infermer és un pesat:
http://entrellum.blogspot.com/2006/02/rebo-el-segent-mail.html
I el seu llibre una merda punxada en un pal.

miquel ha dit...

Em sembla que quan vas passar, arare, encara estava per aquí. Ja veus que els meus apunts els penjo sobretot de matinada.

És força fàcil que hi hagi llibres interessants que puguin passar desapercebuts si no troben algun canal de publicitat. Se n'editen tants i alguns duren tan poc a les llibreries, o estan tan amagats. La veritat és que els llibres que apareixen citats a diversos mitjans tenen moltíssimes més possibilitts de venda, i algunes vegades són bons llibres, tot i que cada lector és qui decideix, evidentment, segons els seus gustos. A mi La pell freda no em va agradar gaire -ho explico en algun lloc del bloc-. El Congo el tinc pendent, ja t'ho diré, i també em queda L'església. Aquests dies no estic gaire lector.

No recordava, Toni, que ja havia aparegut la carta de l'Albert al teu bloc. Home, no siguis dur, ja saps que es fa el que es pot i, més o menys, la majoria defequem cada dia (en les dues accepcions del terme).

Ferran Moreno ha dit...

Jo també l'he rebut, i com he fet en altres ocasions, no n'he fet cas. Em sap greu, però si decideixo llegir el llibre ja en parlaré. Potser faig mal fet, però és la decisió que vaig prendre la primera vegada que vaig rebre un mail d'aquests...

Anònim ha dit...

Ja que parleu del Sanchez Piñol... a mi la “pell” em va agradar molt però la “Pandora” encara mes... ara estic esperant el tercer, perquè segons tinc entès ni haurà un altre, suposo que ara els éssers rarus vindran del espai.
Per cert Pere, avui a la publicitat del teu bloc i surt un cul!!! :)))

Anònim ha dit...

Hola Pere, encara que no deixi missatges tant sovint, segueixo llegint.

A en Toni, ni cas. M'agrada que hagis publicitat a l'Albert.

miquel ha dit...

Saps què passa, que jo rebo poquíssims suggeriments com els de l'albert, i no em costa res incloure'n algun de tant en tant per tal de fer una reflexió, la mava i la vostra sobre els mitjans de publicitat de la literatura. No crec que tu facis bé ni malament: no té cap importància.


A mi, jaka, amb La pell vaig tenir la sensació de dejà vu i les sensacions anteriors i les reflexions superaven el llibre d'en Piñol. Si s'escau, ja parlaré de l'altra novel·la, i de l'altra...
Ja m'ho ha dit algú que em surt publicitat al bloc. Jo no la puc veure perquè tinc un programnmeta que me la elimina abans es faci present, però miraré d'esbrinar d'on surt i eliminar-la. No està malament un cul pel post d'avui :-)


I jo et llegeixo a tu, joseparnau, encara que darrerament t'estàs tornant força radical per una persona gran i pacífica com jo ;-)

Anònim ha dit...

No voldria semblar pedant, però crec que tant 'la pell' del Piñol com 'la catedral' són refregits de molts altres llibres. No conèixer les fonts fa que les -més o menys- còpies semblin originals. De tota manera, repetir fòrmules que han funcionat sembla que funciona, per altra banda és impossible haver-ho llegit 'tot' i saber si algú 'copia', 's'inspira' o... No és tant copiar l'idea, cosa que tothom ha fet, Shakespeare inclòs, com que no es fa exactament una recreació, sinó que a l'èxit per la via ràpida. De tota manera sempre em podeu dir que com que jo no tinc cap èxit literari al mercat tot plegat és envegeta. Qui sap com funciona, el subconscient...

miquel ha dit...

A mi les inspiracions ja em semblen bé; ara, si han de ser pitjors que les fonts... De totes maneres la terminologia és molt variada i el concepte que en té cadascú també. Per exemple, el terme "influències", del qual ningú es pot escapar, de vegades és sinònim de "còpia". Un tema amb molta discussió possible, aquest.
Què sap el mercat dels valors literaris i extraliteraris?

Anònim ha dit...

Hola, a tots

Anònim ha dit...

Hola, bon dia

Sóc l'Albert Roquer, el "pesat" infermer-escriptor...

Reconec que és difícil fer les coses a gust de tothom, però en cap moment he tingut la intenció de ser pedant o insistent. Només volia donar-me a conèixer una mica, res més.

Agraeixo molt sincerament a Saragatona i a altres Bloggers i webs la seva aportació en un camí que tot just trepitjo. I em sembla molt bé -i lògic- que se'm critiqui per la meva actuació o pel meu llibre -crec que en aquesta vida un no ha de tenir mai la boca tancada.

He gaudit escrivint "El mateix dilluns", i, independentment de l'acollida, desitjo continuar endavant.

Atentament,

Albert Roquer
www.poes.cc

Anònim ha dit...

A mi em va agradar aquest llibre de l'Albert... i fins hi tot el vaig regalar.

Bsos.

Anònim ha dit...

Hola a tothom... aquest missatge va dirit al tal Toni Ibañez. he entrat aquest blog per casualitat i he llegit el que deieu d'aquest Albert i el seu llibre. Ha dit que era una "merda al cul", o algu per l'estil. A opinió personal, crec que es pitjor ser un xulo, i un mal educat. Sempre s'ha de tenir respecte, SEMPRE, i la prepotència d'aquet Ibañez, igual com molts escriptors, que es pensen que són qui sap qui... fa força fàstig. Només per el que ha dit, em compraré el llibre de l'Albert que no conec de re, però sembla bon tio, i per suposat no compraré cap d'aquest Toni ni penso entrar al seu blog, vaja, mai ho he fet ni mai he comprat cap llibre seu. Algu li hauria de dir que la humiltat és la base de tot, suposo que ho ha perdut amb tants fums...

molta sort Albert i espero que et vagi bé, jo te'l compro fixa.
Adeu a tothom