La Júlia agafa en part com a pretext la carta de Gabriel Ferrater que vaig reproduir fa una dies per escriure un interessant post sobre els premis literaris –i els premis i subvencions en general i en particular-. Ferrater, com vau llegir, parlava del segon Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que just abans-d'ahir sabíem que s’havia concedit en la seva 38a edició a l’historiador Josep Termes, que es manifestava “descol·locat, aclaparat, com si li hagués tocat la loteria”; hem de suposar que es referia més al prestigi del premi, controvertit com tots, que als 30.000 euros.
Sobre Josep Termes podeu trobar informació diversa, no massa interessant, a Internet, però jo avui us aconsello les paraules de la Lola –un altre excel·lent bloc amic menys prolífic del que un desitjaria, deixeu-me fer una mica més d’endogàmia blocaire- i, si voleu, llegir aquests articles de l’”Avui” i de “La Vanguardia”.
Com que els premis sempre originen alguna crítica i sembla que es massa aviat per parlar de l’oportunitat o no de concedir-li a Termes, els dos diaris reprodueixen el retret que es fa al fet que només dues dones hagin estat mereixedores del Premi d’Honor en els seus 38 anys d’existència. I és Albert Manent (un dels vuit homes entre els nou membres del jurat), que ja té prou edat, o el que sigui, per no ser políticament correcte qui respon: “Sí que hi ha dones escriptores o historiadores. Però encara no han arribat a la maduresa suficient per obtenir el premi. Si no hi ha figures equivalents a Clementina Arderiu, Rodoreda o Víctor Català, no les podem inventar”. Home, potser si esperem que madurin massa se les menjaran els cucs, que en aquest país ja sol passar. És clar que, quina dona?
Segur que la resposta de Vicenç Villatoro, un altre dels membres del jurat, hagués estat molt diferent. Aprofito per recordar-vos que el polifacètic publicista va guanyar fa pocs dies el Premi El Vaixell de Vapor, convocat per la editorial Cruïlla per a lectors encara verds, dotat amb 24.000 euros, per la seva novel·la La Torre, que se centra en la construcció de la Torre Eiffel. Quan sigui el moment ja llegirem La Torre i decidirem si es troba a l’alçada de les obres que en el segle passat van escriure per als nens Bertrana, Carner, Riba –excel·lents les Aventures d’en Perot Marrasquí d’aquest darrer-... Mentrestant, ens agradaria saber els vots particulars dels altres membres del jurat, en aquest i en tots els premis.
L'INFERN ÉS BUIT I TOTS ELS DIMONIS SÓN AQUÍ
Fa 16 minuts
8 comentaris:
Això de les dones em recorda allò de que el poble espanyol no estava madur per a la democràcia, o les esquerres que negaven el vot a les dones perquè se suposava que votarien dretes. Aquesta mena d'excuses, mirant la llista de premis d'honor, i considerant la relativitat de totes les coses, són excuses de mal pagador o, senzillament, ignorància mandrosa. Respecte a Villatoro, no és un escriptor ni publicista de la meva devoció però sobre gustos...
Per cert, trobo oportú que hagin donat el premi a Termes en aquest temps de memòria històrica tan manipulada, va bé que hi hagi tesis alternatives. Paro, que no em vull embolicar ara amb la relativitat de la història, ja n'hi ha prou amb la relativitat dels premis.
hauriem de fer tots com el màgic andreu (ais, que no m'agrada gaire, consti) i auto-premiar-nos amb medalles!! visca jo!
pere, aquest anunci que surt en obrir la teva pàgina és cosa teva o és un virus o està relacionat amb allò dels blog amb continguts no desitjats?¿
Per què no us agrada Vicenç Villatoro?
(és guapo)
he he he...
Home, Pere, ara m'acabes d'atorgar un premi. Moltes gràcies.
En Termes s'ho meereix. Ha pencat molt en la nostra història i sovint a contracorrent.
Lola
Excuses o desconeixem inexcusable. De totes maneres, encara que tu no ho dius jo ho remarcaré, tampoc no estic a favor dels "cupos", perquè normalment fan una sensació de condescendència.
De Termes quasi no puc dir res, el conec poquíssim, i Villatoro literàriament no m'interessa gaire, però també el tinc poc llegit.
Jo ja m'autopremio de tant en tant, però el més important dels premis són els diners, i en aquest asècte poca cosa puc fer :-(
Em sembla que l'anunci que dius deu ser cosa meva, més ben dit, potser d'algun dels enllaços de la dreta; de fet, jo no el veig perquè tinc instal·lat a l'ordinador un programeta que m'estalvia finestres no desitjades. Ja ho esbrinaré.
No sabria que dir-te, arare, potser alguna de les nois pot confirmar-te o negar-te la teva apreciació. A mi no m'agrada el seu pentinat.
Com deia més amunt, Lola, quin premi és aquell que no va acompanyat de diners?
De totes maneres, en Termes i tu us el mereixeu, només faltaria.
Jo em presto a que em premiin, bno em fa res patir mirades de condescendència, fins i tot pel fet de ser premiada sense cap mèrit - fins i tot sense res escrit que serveixi d'excusa.
Ja em disculpareu la manca de dignitat. Es que ara una mica de calerons em vindrien molt rebé per l'àtic.
Jo no el veig wapo el villatoro - una mica massa bin landen pel meu gust.
Quan sigui director general del que sigui pensaré en tu, xurri, ho saps. Ja tens un currículum personal inflat?
Em tranquil·litzes en l'apreciació de Villatoro, encara que, per altra banda, jo crec que en tinc una certa retirada.
Publica un comentari a l'entrada