7.10.06

de les seleccions esportives

equip: grup de persones organitzat per a un objecte determinat.

selecció: acció d'escollir les millors d'un conjunt de coses Equip esportiu format per jugadors elegits d'entre diversos equips.

En un món civilitzat, després de la propera glaciació o similar, quan es torni a començar, potser els habitants de la Terra ja no tindran seleccions nacionals o bé hauran desaparegut els equips practicants de diversos esports perquè s’haurà entès que una cosa i l’altra són incompatibles. Un equip es va formant lentament, es va cohesionant, es va coneixent, va millorant. Una selecció, tal com es fa ara, és la tria dels millorsd'un territori, potser sí, però no té res a veure amb un equip; és un grup circumstancial que sovint va en contra dels interessos de l’equip d’on s’han agafat els millors. Una selecció és la negació, esportivament parlant, de la feina dura i continuada, pacient, que porta alguns equips a ser els millors. Els resultats d’una selecció esportiva són el triomf o la derrota de l’atzar. Les seleccions esportives són pur aparador mediàtic i polític en què l’esport practicat té molta menys importància que el sentiment nacional dels seus seguidors quan els esportistes aconsegueixen algun triomf

Esportivament parlant, la selecció catalana de futbol –i potser d’altres-, més que la de països amb estat, és una mentida. Veurem els millors jugadors de futbol catalans en l’enfrontament de Catalunya i Euskadi? I no cal entrar en detalls i justificacions que tots sabem.

No, no és un posts contra la selecció (sic) catalana ni contra les seleccions en general. Fins que no arribi l’era postglacial, mentre la societat funcioni com ara, tots els països tenen dret a tenir les seves seleccions, fins i tot el que no tenim estat. Només els criteris esportius haurien de poder determinar quina selecció ha de jugar amb les altres, no els criteris polítics. Mentre no arribem a entendre que compaginar interessos de clubs i seleccions (economia a banda) és, tal com està muntat ara, una aberració, defensaré que Catalunya té tant de dret a tenir una selecció, encara que no juguin els millors –prou pena tenim i prou ràbia ens fa-, com qualsevol territori que per atzars històrics té un estat sobirà. Defensaré que la selecció catalana de l’esport que sigui té els mateixos drets a competir i promocionar-se que qualsevol altra, encara que qualsevol jutjat li negui; que una cosa són les lleis i els jutges i una altra el sentit comú i la despolitització que hauria de presidir unes i altres. Ho defensaré malgrat que la reivindicació de les seleccions esportives sigui més una opció política i partidista que esportiva.

Ara m'adono que hauria d'haver parlat del concepte d'esport, però ja és massa tard.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

No em posaré amb la selecció de futbol. Només diré un parell de coses sobre les seleccions catalanes. Jo he format part en dues ocasions d'una selecció catalana. Una, fa anys, i una altra no fa gaire. Em va fer molta il.lusió poder formar part de la selecció catalana, pel que significava.

Suposo que formar part de la selecció també s'ha de sentir.

pere ha dit...

T'entenc, lluna, però jo em referia als esports i la política i també al futbol.
En una situació normal, formar part de la selecció no hauria ser qüestió de sentiments respecte el país, sinó l'orgull de saber-se entre els millors dintre d'una disciplina esportiva de la teva nació.
Acceptem, però la anormalitat i fem-ne bandera. Quin remei.

Arare_ ha dit...

Xapó, Pere, com gairebé sempre. Has dit allò que pensem molts però que no sabriem expressar.

I, ja posats a parlar de l'esport, la política, les seleccions i tot aquest merder... i tenint en compte que encara no ha arribat la glaciació que ens ha de fer més savis i més civilitzats...

què en penses, del famós anunci de la samarreta?

pere ha dit...

No n'estic segur, arare, que ho pensem molts i que ho pensem sempre, ni que ho hagi expressat tal com ho penso.
De l'anunci de la samareeta, en penso que m'agrada més el que suma que el que resta. Com a idea no està malament, ara, aplicat a la temàtica a què fa refèrencia en preferiria un altre. Visualment -estèticament- em diu poca cosa.

júlia ha dit...

He de dir, de forma personal i deformada per la professió que, en general, la utilització d'infants en qualsevol tipus de publicitat, no m'agrada. Ni en publicitat ni en moltes altres coses...