3.10.06

poseu, o no, el títol vosaltres.

Com que si tot va com ha d’anar –ara la climatologia és molt misteriosa-, arribarà un moment en què començarà a refrescar, mentre vaig passejant faig una ullada als aparadors de les botigues de roba. Necessito alguna peça que em vagi bé per protegir-me del fred habitualment poc intens de Barcelona. Fa anys que no faig servir abric i tal com els presenta la moda d’enguany tampoc me’n compraria: aquestes cosetes curtes i entallades no crec que m’afavorissin gaire, i tampoc a gaire gent.

Gairebé al principi del passeig de Gràcia, en una botiga on els darrers anys la barreja de colors i formes agosarades em sembla surrealista, per no dir criminal, veig el que podríem anomenar una caçadora que em crida l’atenció: bé de color, quatre butxaques més les que segurament té a l’interior –ja sabeu com m’agraden les butxaques-, potser no caldria la caputxa, però es deu poder treure i encara em faria servei en les sortides al camp. La camisa també em va bé, de fet és més del meu estil que la caçadora. Posats a fer em pregunto si no val la pena completar el conjunt i emprovar-me els pantalons. Faig una mirada als preus. Caçadora Roberto Cavalli: 3.306 euros; camisa Andrew Mackenzie: 278; pantalons R. C.: 390,50 (suposo que els 50 cèntims me’ls descomptaran); les sabates Paul Smith: 175,50. Tot el conjunt em sortiria per 4.150 euros, és a dir, 690.501, 90 de les antigues pessetes. Ho trobo un pèl car i miro a la Joana de reüll, a veure si està disposada a fer-me un avançament del regal d’aniversari, que queden encara no dos mesos. Sembla que no picarà. Ho he deixat córrer, sobretot perquè també m’hauria de comprar un jersei de llana que acabaria de desequilibrar lleugerament el meu pressupost mensual dedicat a la roba.






















La veritat és que no se m’acut qui compra aquestes peces que, per altra banda, tampoc no és que a través d’un ulls inexperts com ell meus siguin ... (adjectiveu vosaltres). En fi, jo no n’entenc prou. Em fa l’efecte que els seus destinataris potencials són més aviat gent relativament jove. S’ho poden pagar? I si poden, no tenen formes millors de gastar-se els diners? Demanen diners al papa o a la mama que accedeixen de bon grat als capricis dels seus fills? Cal demanar un préstec personal en alguna caixa o banc que aniran pagant religiosament fins que arribi la propera temporada i recomenci el procés? És roba per a turistes? Se m’acuden unes quantes hipòtesis més que no especificaré perquè em semblen ofensives, i aneu a saber si algun de vosaltres dintre de res anirà a la botiga i sortirà amb el conjunt plegat a la bossa.

Em van agafar ganes de quedar-me una estona allà davant observant qui entrava i sortia o fins i tot d’entrar a tafanejar una estona per sentir les converses del personal, però comprendreu que en aquell moment tenia altres coses a fer, com la de continuar mirant aparadors a la cerca de la meva caçadora, o similar, ideal en tots els aspectes.

Aquest era el conjunt més car que vaig veure, però els altres dos que us mostro tampoc és que fossin baratets, encara que el de dona es podia comprar fent un petit esforç: només 2.059, 50 euros (americana, pantalons, camisa i botes); el d’home costava 3.751 euros (les botes, que no es veuen, 1.600, és a dir, com 10 botes boníssimes en algunes sabateries).



















Ara vindria quan em poso moralista, però no caldrà. A més, si he de ser sincer, comprenc que vivim en una societat democràtica occidental on tothom pot fer el que li sembli dintre d’un ordre –i fora-, i la llei de l’oferta i la demanda i el consum són alguns dels elements que ens han fet grans i lliures i donen feina a orientals i africans.

P. S. No em puc estar de recomanar la lectura de tres dels posts d’amigues (i companyes de teca en el seu moment) que ara fa una estona acaben de publicar uns textos magnífics, cadascun dintre de l’estil que els caracteritza però tots tres amb un element comú, la recança, que en hores nocturnes apareix més viva, i una altra sensació que no trobo paraules per definir. Potser si us hi passeu trobareu la poètica que contrasta amb el meu escepticisme d’avui. Va per la bitxo, la hanna i la xurri, a qui no deixen fer ping a cataping -a la xurri, vull dir-, ep, amb tota raó perquè, què hi farem, ha triat la llengua que no toca, cosa per altra banda que li permet més públic potencial. (ostres, em sembla que la xurri a mi em parla en català i jo no he tingut la delicadesa de correspondre-li en castellà, però és que jo...). Per cert, la bitxo, que és bilingüe de naixement, com jo, avui també ens escriu en castellà. Ostres, com em costa ara no anomenar les persones pels seu nom.

(aviso a qui pugui interessar que el meu correu, gentilesa de menta, després d'auna i ara d'ono, va al seu aire, de manera que sé positivament que no tot m'arriba i no sé si els meus correus arriben al destí. Quedi dit)

11 comentaris:

Anònim ha dit...

pere, ja saps que estic de sequera però avui (mira per on!), de sobte he tingut ganes de deixar-te un comentari... més que res perquè em pregunto si t'agraden els cargols o si t'estimes més repetir paella!

Estic preparant oposicions i vaig una mica de "cul", però la veritat-veritat és que tinc enyorança de tots vosaltres, i aquí ho deixo dit, a veure si entre totes/tots (inclòs l'Hèctor com a convidat estelar sense dret a pencar, que ja va pencar prou amb l'arròs), ens animem a fer una trobada gastronòmica-excusa per tornar a reunir-nos. Casa en tenim... ganes sospito que també... i l'inici de la tardor és un bon motiu de celebració (tinguis i no caçadora nova...).

I ja que estic fent alguna cosa semblant a una carta als reis... tinc un cistell esplèndit per anar a buscar bolets..... ;;))

Vaig a dormir que ja toca!

Clara ha dit...

Ostres, i jo que vaig veure una jaqueta de 300 euros a l'Hipercor i ja em semblava molt cara...

mar ha dit...

amb presses, com sempre...
1-prenc nota del comentari de la gemma
2-poso la casa a disposició
3-i si algú vol anar a buscar bolets, aquí mateix al costat de casa s'en troben...
4- o sinó, anem d'excursió... jo ja poso el cotxe
5- el que calgui per tal de retrobar-nos... i més si la gemma ho diu
petons a tots
ps- el model de les ulleres a la butxaca crec que no t'escau...aii, uixx
més ps- l'altre dia a la roca vaig veure preus molt més assequibles

Anònim ha dit...

No he entès mai com algú es pot gastar tres mil euros en una bossa de mà simplement perquè hi porta certes inicials gravades... Aquest tipus d'articles estan destinats a persones la percepció del valor dels diners és totalment distinta a la de l'home "de a pie". Aberrant tot plegat...

Gràcies per l'enllaç i el comentari, pere. Ets un sol :)

ps/ Ei, si hi ha trobada gastronòmica o sortida boletaire, jo m'hi apunto!

Hanna B ha dit...

oh! primer em surt l'ego que diu moltes gràcies pere per recomanar-me, com sempre, encantador!
aprofito el teu espai per anunciar que els bolets i jo tenim una relació complexa i no fàcil, no em puc pronunciar gaire més, és complicat i m'extendria massa. però si hi ha trobada m'apunto i ja duré trinxat o alguna cosa hivernal...
la roba cara: s'ha de suposar que és una inversió o això diuen. una caçadora que costi 300 euros igual et dura una temporada i la que has vist a la foto te'n duraria almenys 15: inversió més que bona....
(aclareixo que encara no he invertit mai en roba i que tot podria ser una llegenda urbana)

Montse ha dit...

Buf, jo m'apunto a la teca però la meva relació amb els bolets és semblant a la de l'hannab. Prometo no fer amanida, però si algun pastís de verdures o similar.

Pel que fa a la roba, una vegada em vaig comprar una samarreta d'aquestes d'un conegut dissenyador, amb dibuixos i coloraines, que em va costar un ronyó i sabeu què? vaig acabar anant amb les samarretes negres del "mercadillu", que són menys de disseny, però m'afavoreixen més.

De vegades fa ilu comprar-se una p´ça d'aquelles "de fons d'armari", el que sap gréu és que més d'un cop, s'hi queden per sempre, al fons de l'armari, perquè -encara que no es digui- també passen de moda i sempre "saps" que aquella prenda, per molt cara que t'hagués costat, té X anys... no ens enganyem!

Aix, vaig a fer el souflé, que ja és hora!

Xurri ha dit...

La roba i el preu... mmmm.. un tema que dona molt de si, i del que es pot parlar llarg i estés, per acabar concloent que: QUINA XORRADA!!!. Dit aixó, i que mai he gastat grans sumes de diners en cap peça de roba (es clar que aixó és ben relatiu), confesso una compulsió patológica que m'impel.leix a adquirir, i adquirir, i adquirir (etc) fins omplir el meu armari de... res per posar-me :o)

M'alegro que t'agradés el post, mercés per vinclar-lo. Que catapings no em vol? ells s'ho perden!!

(menta/ono/auna també m'han fet la pasqua, grrr)

miquel ha dit...

Cargols que no siguin de mar, res de res, gemma (a més, tinc l'estómac delicat); la paella m'està bé, però hauríem de variar.
Quan hagis omplert el cistell de bolets, m'avises (tampoc no menjo gaires varietats de bolets, i aquí és quan ja em dius que sóc un llepafils).
L'enyorament és mutu i ho deixo tot en les vostres mans :-)
No estudiïs massa, no facis massa bondat, ves a dormir tard... escriu algun post.
(dilluns vaig conèixer una amiga teva molt joveneta)

300 euros no està malament, Clara, però se'n poden trobar de més barates amb bons resultats, i de més cares amb els mateixos resultats. A mi el material de les imatges em sembla una passada, de acr, vull dir.

Si no fos per tu, mar...
A mi, si ho dieu la gemma i tu, ja saps que no em toca més que obeir amb molt de gust.
Jo poso el que em digueu.
Tens raó amb les ulleres, a més les meves són unes clàssiques graduades.

Jo tampoc entenc la immoralitat de gastar-se tants diners en roba de temporada, perquè la majoria del que vaig veure té poca resistència al pas del temps en el sentit estètic.
Quan a les bosses amb inicials, la Joana no en vol comprar perquè precisament porten inicials i opina que si volen fer propaganda a costa seva li han de pagar (no està gaire posada en el món de la moda).
Ennllaç absolutament merescut, el sol ets tu.

Les gràcies te les dono jo, Hannab, per poder-te anar llegint, en posts tan bons com el d'ahir (en fi, els de sempre;-).
Llegenda urbana pura i dura. Hi ha molt poques botigues on puguis compar-te peecs que et durin 10 anys i no et faci vergonya portar-les al cap de dos o tres anys.
N'haurem de parlar dels bolets.
Així que realment ja torna a estar en marxa això de la teca. Sou insaciables


No hi he anat mai a la Roca, jbauer, només l'he vist passant per l'autopista, però sembla que sí que funciona. Gràcies per l'oferiment... I si t'encarrego unes peces després de donar-te les mides?

Jo , arare, encara quardo unes camises amb flors i similars; o es tornen a posar de moda o me'n vaig de vacances a alguna illa del Pacífic, que encara són noves (ai, que no me'n recordo de la talla d'aquell moment!)
Tens tota la raó amb els fons d'armari, però cal tenir-ne... diuen. Bon profit.

miquel ha dit...

Ens hem creuat, xurri.
D'acord que la roba és una xorrada, però jo sense roba no seria ningú, tu ho saps. Ara mateix, no sé que posar-me en la meva propera reunió per quedar bé.
Els teus posts sempre són excel·lents i el d'ahir era especialment... com t'ho diria.
Ells s'ho perden... potser a la Fira de Frankfurt?

Anònim ha dit...

Pere donat manya amb l'aixovar (em sembla que no se el que dic) que vindrà el fred i tu estaràs sin nada que ponerte. :)

miquel ha dit...

Mira, des que tu ho vas dir, fa res, i ja s'ha presentat el fred (una miqueta). I jo...