12.10.06

l'amic Matamoros insisteix

M’ha trucat Matamoros. La conversa és intermitent a causa dels trons. Trec el vell uniforme de l’armari i me l’emprovo, em va massa just i potser l’hauré d’actualitzar i anar canviant segons les circumstàncies. Ho hem decidit en un moment. El dia 22 ens tornem a enrolar, ell perquè pensa que la millor defensa és l’atac, jo, perquè m’ho diu ell, i per fer-li companyia. No ens quedarem per aquí sinó que intentarem passar per nadius, conèixer els països des de dins. Hem decidit no agafar diners convencionals, sinó les boles de paper de plata que ens van sobrar de la nostra època de fabricants de moneda falsa: és més segur.

Primera parada per fer una cervesa, Dortmund (li he dit a Matamoros que m’agradaria allargar-me a Frankfurt, per veure si fem algun contacte amb la finalitat de col·locar les memòries del nostre futur viatge, tot i que la ciutat, segons diuen els entesos, més aviat és terra de cortesia i de serrells. Ha accedit). Destí definitiu... No sabem ben bé on queda, però ja coneixeu la frase: preguntant es va al Domun.

P. S. M'acaba de trucar en Fidel Moret (li'n deu haver parlat Matamoros, de l'assumpte). Diu que si no ens fa res que se'ns uneixi. Al contrari: serem els imparables.

14 comentaris:

bitxo ha dit...

La cara d'aquest nen em sona... :)

mar ha dit...

puc venir?

:)

pere ha dit...

Impossible, bitxo, la cara d'aquest nen no et pot sonar...ara, potser alguna altra cara :-)

Pots, mar, però només si promets fer bondat :-)

fenixcaliope ha dit...

Qui és aquet nen? ets tu, Pere?

pere ha dit...

No, no, mar calíope, jo sóc molt més gran, aquest nen em sembla que té cinc anys.

mar ha dit...

anava a afegir-ho, però vaig pensar que no calia, que ja em coneixes... (i no t'ho creuries)
;)
però bé, si cal ho diré:
prometo fer bondat!

mar ha dit...

ahir també anava a posar una broma fàcil.... i no la vaig posar... però que coi, ara la poso:

"no deu ser tan greu això dels cognoms, quan un moret s'atreveix a anar amb un matamoros"
(un somriure)

pere ha dit...

Ningú no dubta de la teva bondat, però calia fer la promesa. Ara, ja ho veus, tot ha quedat en res.
No és una broma fàcil, en realitat és el tema del post: desitjos i realitats, segons el cas.

Albert ha dit...

La moderació i la prevenció contra la desmesura són les larves més nocives que ataquen l'esperit artístic... Déu n'hi dó, quina declaració d'intencions!

pere ha dit...

Qui ho ha dit això, albert? Ai, ai...

Albert ha dit...

Contra la insignificança. Declaracio de guerra dels imparables.

pere ha dit...

No, no, nosaltres no som aquests: jo,i alguns altres, som insignificants, no sé sí per elecció o per circumstàncies.

Xurri ha dit...

Maco, el collaret de perles.... recollies diners pel domund??

pere ha dit...

Et confons, xurri, aquets nen era un nadiu americà (ja en queden pocs). A mi també em va agradar el collaret: li vaig canviar per una ampola d'Aromas de Montserrat.