7.10.06

fil de lluna fi

Fèiem un pacte, que potser es trencarà, en aquella hora màgica del crepuscle en què la claror s'abandona en la foscor. Sense el dring de les copes ni la mà sobre mà, no calien; només un intent tímid i uns somriures: som així. No té cap importància si no complim, perquè ens sabem amics més enllà de promeses i notaris inútils i vides separades. Sabem que, temps enllà, en nits de lluna plena com la que avui ens il·luminarà just a les 3, 13 UT (temps universal, afegiu dues hores) -deixeu-me desdramatitzar-, ens recordarem en moltes altres llunes, anem on anem, seguim el camí que seguim, fins i tot quan la nostra memòria primigènia de peix ja no ens mostri més que una sensació plaent però inidentificable en el record.

Que exagero? Qui ho dubta. Atribuïu a l’influx de la lluna i de la nit... i al desig d’un altre crepuscle compartit. I al Carner rellegit que m’acompanya, encara sense son, abans del son i del somni. Maleïts poetes!

ESL AMICS

CLAR DE LLUNA

(de Li-Oey)

La lluna al ple s’alça de l’aigua, i,
d’argent, la mar, es torna una safata.
Ara, els amics beuen tassons de vi
dins la barca
i sotgen cada nuvolet tan fi
que es gronxola damunt de la muntanya.

-Mullers, uns diuen, de l’Emperador,
totes de blanc vestides.
Els altres diuen: - No:
és un esbart de cignes.


Josep Carner. Lluna i llanterna.

4 comentaris:

Xurri ha dit...

:o)

Arare_ ha dit...

ui!

Que els teus/vostres desitjos es facin realitat!

Arare_sobrevolant el mar amb la seva escombra

Hanna B ha dit...

un pacte sense obligacions i amb somriures tímids... no sé si hi ha cosa més bonica!
sobre l'hora màgica, permete'm, ara que estic tralarí, opinar que la claror no s'espanta per la foscor, sinó que s'hi abandona, tendrament :)
petonets amb regust de mel

pere ha dit...

Què t'he de dir, xurri, coses de la nit i la lluna. ;-)

Gràcies, arare, bruixa marina :-)

No era això, Hanna?
Tens raó, ara ho canviaré. (Has begut Calisay;-)
petons amb...