13.10.06

Ubi bene, ibi patria

En Matamoros, en Moret i jo –quin gran trio!- ens estem replantejant el viatge, o la fugida, si li voleu donar aquest nom. A la fi, pensem que tots tres estem prou bé aquí. En Matamoros sembla que ha decidit -digueu-li falta d’imaginació que no s’ofendrà- que no troba cap cognom més escaient i que amb la 49 no arribarà gaire lluny, en Moret afirma que ja es troba bé a la seva terra, malgrat i gràcies al cognom, i jo, a mi ja m’està bé sortir només durant les vacances per veure que m’agrada tot el que veig però que encara m’agrada més trobar-me en aquesta petita terra on sovint crec que les coses podrien millorar, on tenim els polítics que ens mereixem perquè sinó no els votaríem, on surt el sol cada matí perquè cadascú digui la seva al llarg del dia, encara que el que alguns diuen sigui vergonyós i se’n faci gran publicitat mentre que el que diuen altres amb més sentit sigui silenciat... En fi, que us he de dir que no sapigueu vosaltres. Tant de bo que els que arriben aquí pensin algun dia, com deia Ciceró que “on estem bé, tenim la pàtria”, malgrat que com a nosaltres sempre els quedi alguna recança.

Un altre que sembla que tampoc no es mourà del seu país, ni de la seva ciutat, que quan ell va néixer tenia mig milió d’habitants i ara en té onze, serà Orhan Pamuk, l’escriptor turc, nascut i veí d’Istanbul –m’agrada més Constantinoble-, guanyador del Nobel de literatura d’aquest any(en la recerca de l'ànima malenconiosa de la seva vila natal, ha trobat noves imatges espirituals per al combat i la barreja de cultures, destaca l'Acadèmia sueca, ho comprovarem) i que penso que no és gaire llegit, o al menys comentat, en el nostre país. Demà, avui ja hem començat, tots en direm alguna cosa: que si és un escriptor pont entre dues cultures, que si denuncià el genocidi armeni (també el kurd) per part dels seus conciutadans ( Les acusacions contra Turquia pel genocidi del poble turc (fetes en un diari suís)..., diu Vilaweb), buscarem a Google i trobarem ben poca cosa en la nostra llengua sobre els seus llibres, però sí sobre la seva valentia política, que l’honora, però que no pertany al seu ofici d’escriptor i que ell mateix considera circumstancial avui, demà no se sap; i és que tingui un l’ofici que tingui bé ha de parlar del món que l’envolta, d’aquest món on es troba bé malgrat tot, d’aquest món d’on no sortirà si no el fan fora. Havent parlat ja de les circumstàncies polítiques d’Orhan Pamuk, potser més endavant ens tocarà parlar de la seva literatura, o és que no es dóna el Nobel de literatura pels llibres que un escriu? Felicitats, Orhan Pamuk, et llegirem, tot i que de moment només tinguis dues novel·les traduïdes al català, quina poca visió editorial.

Curiosament, avui mateix m’assabento que a França s’ha aprovat un projecte de llei que castigarà aquells qui neguin el genocidi del poble armeni durant la primera guerra mundial. No és que em sembli malament aquest projecte de llei, però considero més desitjables les actuacions immediates, és a dir, que es castigui en el seu moment els genocides (o altres criminals), i encara em semblaria millor que s’evitessin els genocidis (o altres crims), és clar que aquí la tasca ja es més feixuga, perquè actuar sobre el passat sol ser força més fàcil que comprometre’s amb el present i preveure el futur, o no? Em sobren exemples.

7 comentaris:

júlia ha dit...

Aquestes actuacions, que no dic que no siguin necessàries, envers la memòria històrica i els genocidis passats, sovint, crec, serveixen de cortina de fum per no veure les barbaritats del present o no parlar-ne. Ja ho farem d'aquí a cinquanta anys... o cent.

Crec que Pamuk és força llegit, al menys a la meva biblioteca habitual observo que els seus llibres 'surten' força. Jo n'he llegit algun que m'ha agradat molt i algun altre que no tant. Ja sabem que el Nobel també és relatiu i molt 'polític', de tota manera. Només cal veure'n la llista i pensar en què n'ha quedat de tot plegat.

mar ha dit...

ui, que em sembla que heu pensat:
"compte, tu, que aquella se'ns hi apunta"!!!

buenuuuu, vaaaa, ja no vindré...
(jo també estic molt bé en aquesta petita terra)

Molinera ha dit...

Per cert, ja veus com va acabar, Ciceró...

pere ha dit...

Què t'he de dir sobre les cortines de fum que tu i jo no sapiguem, Júlia. I encara el fum ens impedeix la visió de tant en tant.
Aquí és quan esperava un consell, per quin començo?

No mar, no és el que dius. és que al final estem tan arrelats a la nostra terra que cap amenaça real o imaginària ens farà marxar. En definitiva que ens pot passar si no és acabar en la terra que estimem abans d'hora. I ara vindria: i quan és l'hora, i consideracions semblants que no tenen cap importància, no creus?


Si, molinera, temps convulsos els dels romans... i els nostres.

júlia ha dit...

Cada vegada m'agrada menys donar consells sobre llibres ni pelis, car els gustos són diferents, fins i tot en nosaltres mateixos al llarg del temps. Diré que el primer que vaig llegir 'La casa del silencio' em va agradar força i aleshores no tenia ni idea de qui era l'autor. Darrerament vaig intentar llegir 'Nieve', se'm va fer molt llarg i pesat. N'hi ha uns quants -en castellà- de butxaca, cosa que facilita la despesa, evidentment. En català, ja veus... Espero que no es posin a fer traduccions de traduccions, ara.

pere ha dit...

Tens raó Júlia, fins i tot a mi mateix em passa que un llibre poc atractiu en altre temps em resulta una bona lectuar posteriorment, o a l'inrevés.
Prenc nota, de totes maneres, del que dius sobre els llibres del Nobel.

Anònim ha dit...

Hi
http://www.georgiawrestling.net/ - buy levitra online
So just check it out and then assess its benefits by your self.
[url=http://www.georgiawrestling.net/]levitra pharmacy[/url]
No prescription.
buy levitra online
Brand and generic Levitra available.