2.10.06

de la difusió internacional de la cultura

Les històries prèvies a la Fira de Frankfurt, cada dia més propera, originen força literatura en els mitjans (més en els petits –paradoxalment grans- com Internet que en la televisió, la ràdió o la premsa més “important”). Qui hi ha d’anar? Qui ha estat realment invitat? Què és la cultura o la literatura catalana? Els escriptors catalans que escriuen en castellà, són catalans o infiltrats i, per tant, potser no són escriptors catalans? Els escriptots castellanocatalans han de renunciar a la fama de la Fira i cedir el seu lloc als col·legues catalanocatalans? Després de Frankfurt, què? Els escriptors que escriuen en català es podran guanyar la vida escrivint en català i tindran totes les despeses pagades allà on vagin? El grup Planeta (els altres també) augmentaran de manera substancial les seves vendes per a gran alegria d’editors, accionistes, escriptors i lectors solidaris en general? Les traduccions, com el totxo imparable que s’estén per la costa, inundaran les llibreries de tot el món? Tothom, arreu del món, voldrà aprendre català per llegir en la llengua original les obres dels grans autors que ha donat la nostra literatura al llarg de la seva història, rector de Vallfogona inclòs? El prestigi dels catalans travessarà fronteres i el desig de qualsevol estranger serà poder visitar, invertir o treballar en aquest territori (en sentit pancatalanista) que ha produït meravelles semblants? No em veig capaç d’escriure totes les possibles hipòtesis que actualment es maneguen a l’entorn de la Fira i de les seves conseqüències a curt i mitjà termini. Només se m’acut que la trascendència de la Fira és únicament comparable a tres o quatre episodis, tirant llarg, de la nostra història, potser fins i tot ens hi va la supervivència com a poble. Compte doncs, perquè qualsevol paraula de més o de menys, qualsevol iniciativa en un sentit o en un altre pot ser definitiva.

No sé perquè parlo de temes la subtilitat dels quals m’ultrapassa.

Continuant amb la cultura i els llibres, dissabte vaig entrar a la llibreria russa que hi ha al passatge del rector Oliveras, al costat del mercat de la Concepció. No em feu recordar el nom de la llibreria perquè no l’he sabut mai, però no té pèrdua. A la porta s’anuncien cursets de rus, i a l’interior s’hi poden trobar llibres i també música. Com ja sabeu, el meu domini de les llengües que s’escriuen en l’alfabet ciríl·lic és escàs, però em va fer gràcia per pur fetitxisme saber si tenien traduccions d’autors catalans que permetessin acostar els amics eslaus que encara no dominen el català a la nostra literatura i a la nostra cultura. En fi, un primer pas de cara al coneixement, que és previ a l’enamorament, i alguns dirien que a la integració. El noi que em va atendre em va mirar somrient –vaig captar una espurna d’ironia comprensiva darrere dels seus ulls?- i em va assegurar que no tenien cap traducció (no em va dir que si anava a Moscou segur que en trobaria). A veure, no m’interpreteu malament, és segur que per conèixer el nostre país, als nouvinguts eslaus no els fa falta llegir res del que se’scriu per aquí, que amb caminar pel carrer, comprar a les nostres botigues, mirar la tele i fer el que fem tots nosaltres ja en tenen prou i massa. Quan ja parlin i llegeixen català serà el moment d’endinsar-se en l’ànima més profunda del nostre país que, evidentment, només es pot captar en la llengua original. El que no queda clar és que acabin parlant i llegint català, però això és una altra història i, de segur que no té res a veure amb la Fira de Frankfurt.

Ara els eslaus que viuen a la península poden comprar-se una revista titulada “SLAVIANE v. Ispanii» que no només pretén mostrar España (i Catalunya), de moment en castellà, als nadius sinó que els espanyols (i catalans) coneguin la gent i les terres eslaves. Feu-li una mirada: no us suggereixo cap secció concreta, però estic segur que en trobareu de força educatives. De totes maneres, com que sé que els blocaires sempre esteu –estem- interessats a establir noves relacions i descobrir noves formes de pensar, l’apartat de contactes ofereix bones possibilitats. Jo, de moment, no sé si intentar esbrinar si la senyora d’aquest anunci té sang reial, ja sabeu que a partir de la Revolució –que en fa d’anys- es poden trobar prínceps i princeses russos –o els seus descendents- per tota Europa, sinó, no ho entenc: RUSA,55 años, alegre y juguetona, conocería a su príncipe azul.(me conformo también con el padre del príncipe).

10 comentaris:

el llibreter ha dit...

Això de Frankfurt s'ha inflat massa. Allí, la literatura no és el principal negoci i els 200 escriptors catalans desembarcaran enmig de la indiferència. Podríem encunyar una expressió, a veure si fa fortuna: "una indiferència frankfurtenca", sinònima d'"una indiferència russa".

Salutacions

bellosoli ha dit...

està clar que ningú no voldrà aprendre català per trobar-se un estanc de cultura catalana a la fira de Frankfurt, però almenys és una oportunitat per donar a conèixer una mica més Catalunya, que per la meva experiència a l'erasmus (en que vaig conviure amb gent de tota europa) bona falta fa. El Català i Catalunya són realment desconeguts.

Els escriptors catalans que escriuen en Castellà sempre han tingut la seva oportunitat via espanya, la segueixen tenint i la seguiran tenint. No seria una discriminació no dur-los amb la representació catalana sinó una optimització de recursos. Ja que es té una oportunitat millor que l'aprofitin els que normalment no hi poden acudir.

Grigri ha dit...

Et felicito pel post.
Molt bo..

Un consell: La princesa promet. Però potser et cal anar acompanyat d'un intèrpret. Tot plegat bastant car, sens dubte...

Dessmond ha dit...

En Paul Aster se'l va convidar un mesos a cos de rei a Barcelona, perquè l'estada li servís de font creativa per a la seva producció literaria. Entenc, que d'aleshores ençà, tot el que ha produït Paul Aster ho fa en català, tot i que ho hagi escrit en anglès. Entenc, com no potser d'altra manera, que serà un dels autors "catalans" presents a la Fira de Frankfurt, no?

Montse ha dit...

Pere, ves amb compte amb la russa, eh? que no tinguem un disgust
;)

Molt bon post!

Xurri ha dit...

Ai ai, el color de les bústies, de nou.

Hanna B ha dit...

això de frankfurt sembla un eldorado mitificat, que només es una fira! hi haurà interessats i no interessats com a tot arreu. sobre batalletes lingüístiques i culturals, encara diran que els aris es van quedar curts... (aix, això ha quedat bruto...)
russia la tinc molt mitificada, i la llengua no diguem. talment com a un peix nomenat wanda :) ara que la russa aquesta em fa de mal pensar, no te un criteri massa definit...

miquel ha dit...

Fixa't llibreter, ara ja parlen de l'èxit que suposarà la fira d'enguany. Encara no m'atreveixo a fer servir l'expressió que proposes, però me la guardo, per a quan la premsa extrangera del 2007 en parli.

Una cosa és fer conèixer, Toni, i una altra és el triomfalisme i les polèmiques estèrils abans de fer res. I ´s que en aquest país hi ha tantes capelles, capelletes, savis i contrasavis, que un sempre tem que qui sigui ho espatlli tot -un tot que, per altra banda, no és gran cosa-
La veritat, Toni, que jo de comerç no n'entenc gaire, però em sembla que els alemanys, que són els qui inviten, ja van dir fa temps que es el que volien.

Jbauer, les entrevistes a escriptors només les mirem els que mirem entrevistes a escriptors. Si s'afegeix algú, molt millor, però...
Quan sigui gran també aniré a Rússia, a veure si em volen de lector de català.

Gràcies grigri. Vols dir que la història de la princesa no és només una història romàntica? Trobés que he de demanar un crèdit?

Ai, dessmond. als catalans sempre ens ha agradat això de la caseta i l'hortet a les figures. Sempre tan acollidors i fent pedagogia del país. Som així. Te'n burles, però segur que les obres d'en Pau (jo ara l'anomenaré així) respiraran un tarannà català que abans no tenien.


Vols dir, arare, que la russa no va de bona fe? Fins i tot diria que no diu per humilitat que també està disposada a conèixer l'avi del príncep blau.

Són les bústies, però en aquest cas és una mica més complex, em sembla. N'haurem de parlar.

Hanna, no siguis exagerada, que una certa raó la tenen, però ho fan tan malament com poden. M'agrada la denominació d'Eldorado.
Bé, la russsa el que té és amplitud de mires i pocs prejudicis, i això sempre és d'agrair.

Dessmond ha dit...

La russa, té més de ruleta que altra cosa...

miquel ha dit...

M'agraden els riscos, dessmond