21.10.06

enèsim debat

Res, que m’han dit que no estic tan cansat com em semblava i que ja m’aïllaré la setmana que ve. Potser té raó la Joana.

Em miro el debat entre cinc dels candidats a la presidència de la nació. De candidats n’hi ha molts més, alguns dels quals tenen tan poques possibilitats de ser elegits com el senyor Saura, descartat per Sagarra perquè beu aigua quan, segons l’entrevistador, no toca.

No m’allargaré, benvolguts lectors i lectores.

Si no fos perquè la meva raó s’acaba imposant finalment a la meva empatia i a la meva predisposició a fer costat al més desgraciat, us puc assegurar que votaria en Montilla. Montilla deu tenir raó en moltes de les coses que diu, però és tan patètic que un no acaba de sentir les seves raons perquè per poc sensible que sigui li agafa un patiment quan el sent i quan el veu que qualsevol paraula que surti de la seva boca de llavis prims queda en un segon pla. Montilla fa pena fins i tot quan comença a exposar conclusions dient “catalans i catalanes”. Que no Montilla, que no és el moment i el lloc, que cal economitzar la llengua; segur que si haguessis dit només “catalanes” tindries més vots assegurats, que em consta que totes les senyores estan enamorades de tu. Montilla seria el meu candidat –sóc un defensor de les causes perdudes- si no fos perquè jo encara no estic preparat per votar extraterrestres.

En Mas anava ben preparat. En Mas diu coses que tenen sentit i ensenyava els retalls de diari o els impresos adequats a cada moment. En Mas és una persona seriosa que fins i tot ha anat al notari per deixar constància que el que ell diu –per si algú no se’n refia- té al darrere la firma d’un personatge aliè a la política en qui els catalans, segons sembla, i fan bé, confien més que en els polítics. En Mas no para de parlar de lideratges, ignorant que els catalans, quan no se senten pressionats, tenen un rebuig visceral pels líders. En Mas, a més, ignora que en les properes eleccions l’abstenció serà important precisament perquè estem tips de líders de pa sucat amb oli.

Aquí hauria d’acabar, perquè o bé en Montilla o bé en Mas serà el nostre proper president, però continuo perquè qui dirigirà els nostres destins (no feu cas de l’aparent transcendència del terme) haurà de tenir en compte les preferències d’en Carod o en Saura.

En Saura obtindrà més vots que en les passades eleccions, no ho dubteu. En Saura és tan poc apassionat com en Montilla, però resulta molt més simpàtic i es mulla poc. En Saura té xifres i veritats de tota la vida. En Saura pactarà amb Montilla, i formarà part del govern, o es quedarà en l’oposició, tant és. En Saura té unes veritats que mai no podrà liderar.

En Carod m’agrada, potser perquè prové del PSAN, encara que en renegui perquè, com és normal, ha evolucionat i ara ja no és comunista. En Carod m’agrada perquè era de la professió, encara que, amb un esperit de sacrifici que l’honora, va decidir canviar l’aula petita per l’aula total, va decidir que uns quants milions d’alumnes necessitaven més les seves explicacions que els pocs que l’escoltaven cada any. Jo, al Carod, el trobo didàctic, assenyat i arrauxat, la síntesi del català modèlic. Avui en Carod m’ha emocionat quan ha dit més o menys, ja cap al final: “...l’orgull democràtic de ser català, país inclusiu... que aquest senyor que es diu Mas i Gabarró, de pare i mare catalans, pot ser president de la Generalitat, que Carod Rovira (pare aragonès i mare catalana)..., que Montilla Aguilera (pare...) pot ser president de la Generalitat. Em sembla que he vist Montilla emocionat com no ho ha estat en tot el debat i com espero que no ho estigui més.

Bé, no cal que continuï perquè ja sabeu com van aquestes coses. Voldria afegir, però, que ja acabat el debat, el mateix Carod ha recordat que pot ser president de la Generalitat aquell candidat que obtingui només un escó si la resta de partits així ho acorden, i li ha recordat al senyor Cuní, posseïdor d’un dels egos més importants del país, que ell mateix podia ser president només que obtingués un escó, que si no li feia il·lusió. Mireu que si en Cuní –aquesta campanya ja és massa tard-, a qui he vist estarrufar-se amb la possibilitat, el proper any es munta un partit estimulat per les paraules d’en Carod...? No m’estranyaria gens i, tal com estan les coses, dubto que el seu partit aconseguís únicament un escó. Temps al temps, i recordeu Ronald Reagan.

M’he tornat a allargar. Ja em coneixeu, mai no compleixo les meves promeses. En fi, que tampoc no m’agrada fer avui una excepció. Ah, i sobre com ha anat el debat, ja llegireu demà els diaris -o els blocs- , però no tingueu pressa, que és dissabte.

11 comentaris:

Montse ha dit...

doncs quina merda!
(i perdona)
:(

A mi no me n'agrada cap, Pere, què faig?

per cert, has vist quina hora és, i jo encara "dreta"?

Anònim ha dit...

Vaig mirar un tros de debat i em vaig quedar clapant. Però em passa amb les millors pel·lícules, la culpa no és del debat. Llegeixo uns quants blogs i m'adono que cadascú hi va veure i escoltar el que li va semblar, que tot és subjectiu, en general. Com en aquell conte de Bradbury cadascú veu el que vol, el que espera veure, però potser al capdavall el que hem vist no és real... un miratge.

M'agrada el que has escrit perquè no et 'cases' amb ningú. I tens raó, el Montilla fa pena. Aquell spot, en el qual recita com de memòria la resposta a les preguntes que li fan... He escoltat de vegades l'alcalde de l'Hospitalet, també fill d'immigrants i tot això i té moltes més taules i seguretat, potser aparent, però crec que mostrar -i transmetre- una certa seguretat és important.

Bé, ja veurem, tot és una incògnita, un misteri. Per cert, en Carod era de la professió? Doncs no sé com li devia anar, recordo aquell programa en el qual el van posar en una aula amb nens -eren petits, però- i perdia els papers i la paciència, sort que no ho han passat aquests dies, crec que li farien un mal favor. Qui sap si es va dedicar més a la política per no haver de donar classes, he, he.

Xurri ha dit...

Emmmm... el comentari ha anat al limb dels comentaris perduts... i potser apareixerà duplicat, com un test de memòria inmediata... Bé, torno a provar:

Quan ja pensava que tenia controlat l'horror que em produeixen, horror individual i colectiu, tots i cadescun dels nostres polítics, que tenim perque ens mereixem, doncs vas i m'obres la perspectiva d'un horror encara més gran.

En Cuní - aquest odiós personatge antipàtic, ególatra, irritant i infumable, que interromp els entrevistats perque li roben protagonisme - i la creible analogía amb en Ronald Reagan se sumaran ara a les meves pors particulars!

aaaarrrgggg!!!!

Anònim ha dit...

A banda de les preferències particulars, crec que els millors van ser Mas i Carod o carod i Mas... el mes conciliador, diplomàtic, moderat i que per mi ho va fer millor (al debat) va ser el Josep-Luis.

Bon cap de setmana !!!
:)

Dessmond ha dit...

Carod i Mas, els millors en diferència. Podrian fer un bon tàmdem.
En Montilla, que merendilla.
I en Piquè cada dia és l'extraterrestre més trepa que hi ha a Catalunya. Podria anar del bracet d'en Xoan, l'altre carpanta.

Montse ha dit...

desmond, veig que em llegeixes ;) (ni que sigui als comentaris)
hehehe... a que mola lo de la merendilla? no m'imagino en Montilla amb una llesca de pa plena de nocilla com aquell nano de l'anunci de fa mil anys (buf buf, com passa el temps)

Bon cap de setmana a tothom!!

Anònim ha dit...

És la pitjor campanya, amb diferència, que he vist mai. I, dels candidats, ja no tinc ni esma per parlar-ne. I, del presentador del debat, m'has fet posar els pèls de punta, com deien per aquí dalt. Només ens faltaria en Cuní!
Estic desencisada, desencisada del tot, del tot, del tot, del tot...

Anònim ha dit...

En Josep Cuní proposaria de Consellera en Cap a Pilar Rahola (o a Afers Exteriors) , i potser a Sala Martí de conseller d'Economia i Finances.
Com diria en Carod ... Que hi ha algun problema amb en Josep Cuní , ;-) ????

Ningú no va abordar -que jo recordi- el problema d'una hipotètica massa elevada abstenció.
Aquesta possibilitat a mi em fa posar nerviós. No hi ha manera de portar la gent a votar?
Perquè no es munten festes i bacanaletes a prop de les meses electorals?
On és la creativitat dels partits per resoldre aquesta xacra?

Anònim ha dit...

Una manera d'animar a la participació serien llistes obertes, poder votar persones i no partits en blog. Però això no agrada als 'grans'. Les quotes de tele i tot això també bandegen altres possibilitats, partits petits que podrien tenir alguna oportunitat i que pràcticament, amb el sistema actual, han desaparegut del mapa.

Entrar a fons en el tema de l'abstenció sembla que no convé als polítics actuals, en general. És com la disciplina de vot i altres temes que no 'surten' a debat.

Tot està muntat d'una determinada manera i nosaltres fent volar coloms sobre si són millors els convergents o els divergents. Com deia Rusiñol en una obra de teatre 'cuanta llana llevan los hombres en el clatello...'.

Anònim ha dit...

Per cert, la foto de Cuní, molt gràfica... vanitat de vanitats.

miquel ha dit...

Si no 6te n'agrada cap hi ha tres possibilitats, arare: no votar-ne cap, votar el que et sembli menys dolent, votar algú que ni tan sols saps que existeix però que també concursa de forma testimonial.
Ah, i bona hora per a les reflexions polítiques.

No et facis il·lusions, Júlia, que no és cap miratge sinó una realitat; què t'he de dir?
Tens raó quant a les llistes obertes i els partits petits, però no canviaria excessivament els resultats. Triem entre M. i M. i no hi ha res més. Un dels dos M. m'esborrona, l'altre em fa patir.
Recordo el programa que dius amb la intervenció de Carod. A la meva germana li va fer classes a la Normal de Tarragona i ella n'estava força contenta, és clar que això no té res a veure amb la nova professió.

Comparteixo el teu estat d'ànim sabent que Cuní potser es presentarà a les properes eleccions, xurri. De moment, però, em satisfà pensar que la Melero no ha mostrat cap predisposició per presentar-se en data pròxima. T'imagines el tàndem Cuní-Melero?

Ei, dessmond, que et deixes en Saura, que com tots, pensa que va guanyar en el debat. Bé, segur que tots no ho pensen.

Isnel, encara et feia lluny. Ja veus, comparteixo la teva visió, però no m'importa tant com és la campanya com el fet que guanyi un o l'altre a mi em suposarà que hauré d'anar de tant en tant al metge de capçalera per demanar una baixa per quedar-me ben quiet al llit.

Cap problema, Sani, que estic segur que faria una campanya millor que alguns. T'imagines una taula rodona en què ell fes a la vegada d'entrevistador i d'entrevistat. És una opció que no descarto. el que dubto és que invités cap altre candidat.
L'abstenció només els importa en la mesura que els resti vots, això ja ho sabem tots.