25.10.06

va com va

Em sembla que la xurri m’ha triat, coneixent la meva ignorància musical, per respondre un meme que em desacreditarà per sempre més. Bé, no és del tot veritat, perquè ja sabeu que els efectes del que escrivim en els blocs rarament duren més d’una setmana, però m’agrada donar-me importància.

El meme musical -què us he de dir?- consisteix a triar les cançons que s’adiguin amb les preguntes següents: descriu-te, què pensen les persones sobre tu? ( a mi m’ho diran!), com és la teva vida?, ets home o dona? (molt aguda la pregunta, en aquest temps en què la cirurgia fa miracles), com ets en l’amor? (quin amor?), descriu la teva relació amb la teva parella actual/futura (l’agudesa de l’inventor/a d’aquest meme és extraordinària), com descriuries la teva anterior relació sentimental? (de quin tipus?), on voldries trobar-te ara? (ara o quan acabi el post?), què demanaries si et concedissin un únic desig? (siguem realistes, sisplau!), acomiada’t (de qui?, de què?). Sembla que les cançons haurien de ser del mateix cantant o grup: tot de Verdi, de Madonna, de qui sigui

En el cas de la xurri, les respostes són un exercici de virtuosisme que m’aclapara: qualsevol intent que faci per imitar-la està abocat al fracàs més espaordidor. Abans de continuar vull fer una consideració: com és que la major part de gent, jo m'hi incloc, rarament tria cançons en català?

Anem al gra, em miro els meus dos castpost per veure què em serveix per les respostes i m’adono que si us remeto a les pàgines ja no caldrà res més: tot serà dit; però jugaré net, explicitaré, em contindré i diré la veritat (sic), deixant de banda algunes temptacions com que la Heroica de Chopin respon una de les preguntes o que alguns considerarien definitiu L’home estàtic en un altre cas... Res, concreto.

Considero que de la mateixa manera que els deus manaments –tots coneixeu les meves profundes arrels cristianes- es podien resumir en dos, les deu preguntes que se’m fan es poden resumir en una sola resposta musical, o, posem, dos. Vet aquí, i sento que la primera no estigui en la seva versió original, però no em puc resistir a un autor tan nostrat, diguin el que diguin els puristes:


Powered by Castpost


Powered by Castpost

Decebuts?

Bé, m’acomiado de tots vosaltres, que ara em toca treballar una mica:


Powered by Castpost

No diré noms, per bé que els penso (sí, sí, tu) . Si algú dels que passeu per aquí té ganes de distreure’s una mica i temps per fer-ho, em plaurà escoltar la vostra música.

5 comentaris:

aiguamarina ha dit...

jajajajaj :))

si la pretesa era sorprendre...
diría que ha estat asolida la fita.

em torno a possar la segona, crec que has trobat una versió que li dona un toc de melangía i complicitat.

Xurri ha dit...

M'equivocava i no m'equivocava.

Ben resolt

vedette ha dit...

Senyor Elsara Gatona, una servidora s'ha autoconvidat al meme aquest, musical, però com que no domino això de la caspa musical només hi he posat inspirades frases tretes del context de la cançoneta. Però... no ha vist com es passen d'anglodallonses, tothom posa paridetes en anglès. Bé, una servidora no va entendre massa com s'havia de fer això i s'ha permès interpretar lliurement la intenció comunicativa.

Esther ha dit...

hola! ja tinc internet a casa, ara podré dedicar almenys dos minutets diaris a mirar els blogs i el correu! pere! com activo els comentaris???? no sé quina és la opció que no tinc bé! em pots indicar com? ja diràs! gràcies!

pere ha dit...

dubto que t'hagi sorprès, aiguamarina, però tens raó, m'agrada la segona cançó, entre altres coses pel que dius.

Al teu servei, xurri. Sí, ja ho sé.

Ja he vist, vedette, que te n'has sortit molt bé. És veritat, els que som antics com jo ens fem un embolic amb les cançons de la "perfida albión" i filials: són els temps. Havent-hi cançons tan maques per aquí...

Va, esther, no siguis mandrosa, explora el blogger. Però et diré: en la pestanya opcions, apartat comentaris, vés clicant les opcions que et semblin més convenients. I no hauries de tenir també una adreça de correu?