sento alguna cosa...

El canvi de temperatura d’avui, el silenci subjectiu del carrer, el sol més baix, la tarda, que acaba en pluja sobtada a les vuit, la previsió que caldrà anar deixant la màniga curta, el cansament, em situen per primera vegada aquest any en un estat de tardor real, més enllà de l’astronòmic. I penso, en aquest poema de Castillo Suárez , llunyà i proper.

Avui he dormit amb en Miquel.
Ha acceptat venir a casa, crec que per compromís.
S’ha ficat al llit amb la samarreta posada,
i quan li he ficat la mà per sota
no ha somrigut,
amb aquest somriure que li fa els ulls petits,
el mateix que m’ensenya davant dels companys de feina.
S’ha adormit amb cara de
“Sento alguna cosa per tu, però no sé...”.
Però demà vindrà un altre cop a casa.
I l’endemà.
Deixarà la seva samarreta a la cadira,
una de les que compra sa germana,
obscura i discreta,
de les que amaguen la panxa.
La setmana que ve em trucarà
per dir-me que no ve a sopar.
A mi em quedarà cara de
“Sento alguna cosa per tu, però no sé...”
a l’altra banda del telèfon.

Sento que una vegada més he traït –que el cel em jutgi, el gremi de traductors i la poeta, si arriba al bloc- alguns aspectes del poema en fer-ne la traducció del castellà i sense poder parlar amb la Castillo. He preferit que sigui Miquel i no Mikel (a l’original Mikelekin) el personatge; “esconden la tripa” s’ha convertit en “amaguen la panxa”, em falta el matís de tripa en basc; m’ha estat impossible seguir el ritme de l’original, que sé que el té; comer ho he adaptat a sopar, pensant en l’hora de treure’s la samarreta, però... En fi, no cal continuar amb les tribulacions i els dubtes d’un traductor aficionat que no coneix la llengua original; possiblement –em justifico interiorment- crims literaris més importants s’han perpetrat en la història de la literatura. Espero que, malgrat tot, us hagi arribat l’esperit del poema.

M’agradaria anar el dimecres que ve a Horiginal, però no podré: DIMECRES 11: POESIA BASCA D’AVUI: Felipe Juarista, Kirmen Uribe, Jon Kortazar + Laia Noguera i Victor Sunyol (traductors).

Ja escrit això, llegeixo el darrer post de bellosoli: té un regust semblant, parcialment semblant.

P. S. Dues entrevistes a Manzano: una a “La Vanguardia” i l’altra a “Vilaweb”. Que consti que malgrat el que algun pot suposar del que deia l’altre dia, desitjo que la Fira sigui un èxit per a la Cultura catalana, només faltaria. De l’entrevista extrec una frase: “Jo poso l'èmfasi en això: la invitació és a la cultura catalana, no pas a la Generalitat de Catalunya”. Però, a qui van enviar la carta els alemanys?