8.10.06

post pedant dominical (1)

Escrivia fa uns dies sobre la meva visita al parc de la Ciutadella i algunes de les novetats que hi vaig trobar. També vaig retrobar els inamobibles amics de sempre: els escriptors catalans que aguanten impertèrrits mentre vosaltres i jo estem per altres assumptes. Apa, feu salut, no us quedeu ajaguts a la gespa, feu una mica de ruta literària, llegiu algun dels seus textos (aviat, després del desembarcament a Frankfurt, podreu passar les traduccions als vostres amics guiris). En dono les pistes i us desafio que els localitzeu i feu el circuït en menys de mitja hora. Ara ja no hi sou a temps, segurament; deixem-ho pel proper diumenge o quan més us convingui.

B. C. Aribau:
Escultura de bronze (tot el cos) sobre pedestal de pedra. Realitzada per Manuel Fuxà i Leal. Inaugurada el 15 de desembre de 1884.
El 1934 es va substituir l'escultura original de pedra per l'actual de bronze, feta per Enric Monjó, sobre el guix original de Fuxà.

Manuel Milà i Fontanals:
Bust de marbre blanc, sobre pedestal rectangular de pedra. Realitzada per Manuel Fuxà. Col·locada el 1908.
El pedestal original ja no existeix.

Víctor Balaguer:
Bust de marbre blanc sobre pedestal de columna jònica de pedra. El monument té la llegenda: "Morta diuen que's, mes jo la crec viva". Realitzat per Manuel Fuxà. Inaugurat el maig de 1910

Marià Aguiló:
Bust de marbre blanc sobre pedestal de pedra d'estil modernista. El monument porta la llegenda: “Marian/Aguiló/Poble que sa llengua cobra/se recobra a si mateix”. Realitzat per Eusebi Arnau i Mascort. Inaugurat el 9 de maig de 1907.

Teodor Llorente:
Bust en marbre blanc sobre pedestal de pedra. Es pot llegir la inscripció: “Teodor Llorente, 1936 (sic) València 1911". Realitzada per Eusebi Arnau. Col·locada el 1912.

Lleó Fontova:
Bust en marbre blanc sobre pedestal de pedra en forma de columna amb volutes. A la part superior un amoret sosté una màscara de teatre. Hi ha la inscripció: "Barcelona al gran actor Lleó Fontova, 1838-1910(?)".
Realitzada per Pau Gargallo i Catalán. Inaugurada el cinc de setembre de 1915.

Emili Vilanova:
Bust de marbre blanc sobre pedestal de pedra, amb l'escut de Barcelona envoltat d'un ram de llorer i altres ornaments florals. Inscripció: “A Emili Vilanova, 1840-1908". Obra de Pere Carbonell Huguet. Col·locada el 1908.

Joan Maragall:
Bust del poeta en marbre blanc sobre columna estriada, i a la base un relleu al·lusiu a la sardana. Obra d’ Eusebi Arnau. Col·locada el catorze de maig de 1913.























Avui us deixo el bust d'en Vilanova, un bon publicitari del barri de la Ribera.

8 comentaris:

Arare_ ha dit...

uix, quina mandraaaaaaaaaaaaa

júlia ha dit...

Malauradament, de molts d'aquests, avui, se'n coneix ben poca cosa. De tota manera, m'agradaria més que em fessin un bust d'aquests que alguna cosa moderna i avantguardista...És que sóc molt tradicional.

Xurri ha dit...

Bé, deixarem la gimcana literaria per la propera tarda urbana assoleiada...

jaka ha dit...

Em sembla que jo hauré de fer la gim-cama per aquí el meu barri... de moment des del balcó veig el monument a Verdaguer... que no se si es massa bonic, (no se si a Mossèn Cinto li agradaria ) però tots els turistes no paren amb les fotos.
A propòsit, fa poc vaig llegir alguna cosa de en Victor Balaguer... la veritat i ho dic fluixet ho vaig trobar una micona (com diuen a Mallorca) rotllo. Shhhhhhhhss
:)

júlia ha dit...

a Jaka: els gustos canvien, i molt, evidentment.

Hanna B ha dit...

veig que l'animaló salvatge estil anís el mono no respresentava cap bonhome. em segueixo quedant amb la incògnita, però més reposada.
que sabries dir si al meu benvolgut ramon turró li han fet cap estàtua?

pere ha dit...

Bé, arare, un altre dia potser...

Ho tindrem en compte, Júlia, si algun dia faltes i queda algú dels que passen per aaquí. No permetrem més que un bust clàssic.

D'acord, xurri, no hi ha pressa. em sembla que les estàtues han decidirt no moure's del lloc durant una bona temporada. Clar que potser l'ajuntament les vulgui treure a passejar: ja saps com són aquests polítics.

És que Balaguer, jaka, no va preveure els futurs lectors com tu o com jo. Ja posaré alguna coseta seva, però, perquè eles altres lectors en tinguin una idea i en diguin la seva (ganes de mortificar al personal)

Ostres, hannab, no ho sé. Haurem de consultar algun expert. També haurem de aprlar de l'anís del mono :-)

pere ha dit...

parlar, PARLAR, PARLAR. AL FINAL S'ACBARÀ DESCOBRINT QUE SÓC DISLÈXIC... o extremament ràpid a l'hora de tocar les tecles.