13.10.06

passant el dia

Cap a les dos ha sortit el sol a casa meva –potser no ben bé, però deixem-ho estar, i no parlo en sentit metafòric-. Aquest fet i l’encara darrer post d’emgiró (llegiu-lo i entreu també a l’enllaç, que a mi em sembla interessant i matèria de comentari), em fan pensar en la llum, en el temps i en l’ús del llenguatge, tot diferent i tot u.

La paraula matinada, per exemple, la solem fer servir sovint en el sentit de les hores nocturnes, després de les dotze, que precedeixen l’alba, en canvi, en la seva primera accepció, el diccionari ens diu que es tracta del començament del dia, de l’alba, com en la cançó –o no?- de la Maria del Mar Bonet. Matinada i alba són, doncs, sinònims en una de les seves accepcions, aquella que diu: Primera claror del dia, moment en què la llum del sol comença d'emblanquir l'horitzó( recordeu que alba és blanca també com a adjectiu). Ens queda, però, una paraula relacionada, l’aurora. Ah, l’aurora! L’heu vista últimament? El diccionari ens diu: claror rogent que precedeix la sortida del sol. Moment de sortir el sol. És l’aurora el mateix que l’alba. No n’estic segur, però jo m’inclinaria a pensar que abans arriba l’alba i immediatament s’incorpora l’aurora al dia; això sí, sempre que faci sol, perquè en cas contrari l’aurora es queda a casa, com ha passat aquests dies plujosos de recolliment, recolliment excepte per als boletaires i neoboletaires,que, esperonats pel programa de TV3 i les guies de no sé quin diari, s’han llançat al bosc a arrasar, ara que encara no hi ha peatge, en una aventura que no sé com no causa més morts, i no em refereixo al trànsit, evidentment.

Com que ara ja heu llegit el post que us recomanava i sabeu de què va, deixeu-me assegurar-vos que no és imprescindible dir natura morta en comptes de bodegó, que aquesta paraula ja està normalitzada, sobretot per referir-se als bodegons en què apareixen fruites o verdures, que com tothom sap mai no estan mortes, a no ser que hagin estat tractades amb DDT (bonic post).
I ara que comença el crepuscle i marxen els vidriers –això no s’acaba mai!- me’n vaig també una estona. Ens veiem més tard, potser a les petites.

No, encara no hem arribat a les 12 i ja penjo el post. A veure si avui aconsegueixo dormir més de quatre hores.

4 comentaris:

Hanna B ha dit...

fa més de sis anys que aspiro a llevar-me prou aviat i anar a la platja a veure com es va il.luminant el cel, veure l'aurora, la matinada i l'alba. no tinc força de voluntat, ai.
espero que aconseguissis dormir més de quatre hores (mínim 8!!)

miquel ha dit...

Hi ha una solució que a mi, des que vaig arribar a l'adolescència, em resulta més senzilla, encara que practico poc últimament: no s'ha d'anar a dormir fins després de l'aparició de l'aurora. I no m'enganyis, segur que ho fas de tant en tant.
Les vuit hores de son també fa anys que les deconec.

Montse ha dit...

jo sóc incapaç de no anar a dormir abans de l'aparició de l'aurora. A les onze de la nit ja caic. Si supero aquella mitja hora tonta, però, ja puc dir que em puc quedar tota la nit desperta. L'endemà, això si, vaig zombie tot el sant dia.

D'això dels noms, a mi m'agrada més aurora que alba, però si els agafo com a noms de persona, tant m'agrada l'un com l'altre.

per què no t'havia llegit aquest pos, jo?

Se m'acumula la feina, buf buf buf...

miquel ha dit...

Doncs no el devies llegir perquè et vas adormir i...
(Aurora em sona més republicà; vull dir un nom de la República)