aquest Nadal, submarinisme

Ara que ja esteu a punt per als excessos de Nadal i Reis –i el que vingui entremig- i aprofitant el que no em van dir al curset de fotografia, intentaré temptar-vos i, modestament, informar-vos i recordar-vos que és el moment de comprar-vos una càmera digital compacta per vosaltres o, si sou prou generosos i les finances us funcionen, de regalar-ne una.

Si mireu un fullet publicitari dels que van amb els diaris o us arriben a la bústia, us haureu fixat que us proposen tres motius estrella per fer la tria: Megapíxels, LCD i Zoom. No dic que no sigui interessant saber els megapixels, la mida de la pantalla i el zoom, però són aspectes insignificants pel fet que en la majoria de càmeres que trobareu a les botigues en aquests moments les característiques són molts similars. Anem, doncs, a la pràctica.

Gairebé totes les càmeres que podeu comprar ara tenen entre 6 i 7 megapixels (o més), la qual cosa vol dir que si teniu els mitjans podreu imprimir petits pòsters sense perdre qualitat en la imatge. Això sempre que la vostra impressora us permeti anar més enllà del DIN A 4, cosa dubtosa. En la pantalla de l’ordinador o en les vostres impressions personals o de la botiga de la cantonada no trobareu cap diferència entre els resultats produïts per una càmera amb resolució de 7 o de 4 megues.

Quan enfoqueu el motiu, us adonareu que una pantalla de 2,5” us ofereix una imatge més gran que una de 2”, és obvi, però cap de les dues faran que deixeu de tenir problemes de reflexos quan el sol es manifesta resplendent i maleïu el fet que el fabricant, seguint la moda i en un intent d’abaratir costos, s’hagi oblidat d’incloure un visor electrònic, és a dir, aquest foradet que us permet posar l’ull en contacte amb el cos metàl·lic o de plàstic de la màquina i veure realment què voleu fotografiar.

Els zooms estàndards són, ara i abans, de 3 augments. Res a dir. Si voleu 10 augments haureu d’optar per una càmera una mica més gran i més pesada que no podreu encabir a la butxaca. Vosaltres mateixos.

Què més us cal tenir en compte? Fem un repàs.

Fonamental: la sensibilitat de la pel·lícula, que ara no és pel·lícula, però com si ho fos, és a dir, el número ISO. Com més alt sigui més possibilitats tindreu de captar imatges amb poca llum sense fer servir el flash, que només va bé en les distàncies curtíssimes. Conformar-se amb menys de 1600 d’ISO ara mateix no té sentit. És veritat que com més alt més soroll, o el que abans dèiem més gra, però això fins i tot us pot permetre algun efecte artístic i, per altra banda, alguns programes de tractament d’imatge us permetran fer desaparèixer bona part del soroll.

És interessant que la càmera tingui la possibilitat d’enfocament manual. En determinades circumstàncies l’enfocament automàtic és imprecís, poc fiable.

Balanç de blancs manual. Que la foto no us surti amb un to vermellós o blavós depèn en alguns casos de la possibilitat de manipular el balanç de blancs.

El tipus i la durada de la bateria. Les piles alcalines triple AAA, recarregables o no, són fàcils de trobar, tot i que són més grans que una bateria de liti. Sigui com sigui, sempre cal portar una bateria de reserva per tal de no perdre just en el moment precís la foto de la vostra vida.

Si la màquina pot enregistrar imatges en format TIFF, millor, però el JPEG ja és suficient i les imatges “pesen” menys.

Que la càmera només té control de l’exposició automàtic (premeu el disparador i no us preocupeu de res més) o escenes (esports, nit, retrat...), doncs més fàcil, però jo prefereixo poder decidir la prioritat d’obertura o de velocitat o les dues coses.

El tipus de targeta de memòria és secundari, però, per exemple, una XD només la porten les Olympus i les Fugi, són més cares que la resta, tot i que són les més petites –potser per això són més cares- i encara ofereixen problemes de compatibilitat amb alguns ordinadors o impressores.

Assegureu-vos que la marca que compreu té un servei tècnic que respon ràpidament i amb eficàcia en cas d’avaria. Un disseny espectacular i la promesa d’unes prestacions inigualables d’un fabricant de Mongòlia... Bé, vosaltres mateixos.

Ja m’he passat de mida un altre cop i el que queda, si no m’erro, és massa tècnic per un post introductori. Bé, si voleu fer una mirada a pràcticament totes les càmeres que es troben en el mercat, comparar prestacions i preus i veure opinions tan poc fiables com la meva, feu un clic aquí.

I posats a aconsellar una càmera concreta, que segur que us divertirà força ara però també a l’estiu, us he triat l’Olympus 725 SW. És una llàstima que no tingui algunes de les opcions que a mi em semblen interessants (possibilitats manuals), però en canvi podeu fer-la servir fins a 5 metres per sota de l’aigua (podreu immortalitzar els peixos de la costa abans que desapareguin definitivament) i si us cau a terra no passa res, mentre no sigui de més de metre i mig i no l’hàgiu llançat amb ràbia. El preu està entre els 309 euros si la compreu a través d’Internet i els 399 al Corte Inglés o al FNAC -quina causualitat!-. Va, decidiu-vos, que un dia és un dia, encara que per uns 200 euros o menys podeu tenir una màquina semblant no submarina, però aquesta la majoria ja la teniu: renovar-se...

P. S. Aquests de la tertúlia en ataquen amb un post que vol batre el rècord de llargada.