20.11.06

aquest Nadal, submarinisme

Ara que ja esteu a punt per als excessos de Nadal i Reis –i el que vingui entremig- i aprofitant el que no em van dir al curset de fotografia, intentaré temptar-vos i, modestament, informar-vos i recordar-vos que és el moment de comprar-vos una càmera digital compacta per vosaltres o, si sou prou generosos i les finances us funcionen, de regalar-ne una.

Si mireu un fullet publicitari dels que van amb els diaris o us arriben a la bústia, us haureu fixat que us proposen tres motius estrella per fer la tria: Megapíxels, LCD i Zoom. No dic que no sigui interessant saber els megapixels, la mida de la pantalla i el zoom, però són aspectes insignificants pel fet que en la majoria de càmeres que trobareu a les botigues en aquests moments les característiques són molts similars. Anem, doncs, a la pràctica.

Gairebé totes les càmeres que podeu comprar ara tenen entre 6 i 7 megapixels (o més), la qual cosa vol dir que si teniu els mitjans podreu imprimir petits pòsters sense perdre qualitat en la imatge. Això sempre que la vostra impressora us permeti anar més enllà del DIN A 4, cosa dubtosa. En la pantalla de l’ordinador o en les vostres impressions personals o de la botiga de la cantonada no trobareu cap diferència entre els resultats produïts per una càmera amb resolució de 7 o de 4 megues.

Quan enfoqueu el motiu, us adonareu que una pantalla de 2,5” us ofereix una imatge més gran que una de 2”, és obvi, però cap de les dues faran que deixeu de tenir problemes de reflexos quan el sol es manifesta resplendent i maleïu el fet que el fabricant, seguint la moda i en un intent d’abaratir costos, s’hagi oblidat d’incloure un visor electrònic, és a dir, aquest foradet que us permet posar l’ull en contacte amb el cos metàl·lic o de plàstic de la màquina i veure realment què voleu fotografiar.

Els zooms estàndards són, ara i abans, de 3 augments. Res a dir. Si voleu 10 augments haureu d’optar per una càmera una mica més gran i més pesada que no podreu encabir a la butxaca. Vosaltres mateixos.

Què més us cal tenir en compte? Fem un repàs.

Fonamental: la sensibilitat de la pel·lícula, que ara no és pel·lícula, però com si ho fos, és a dir, el número ISO. Com més alt sigui més possibilitats tindreu de captar imatges amb poca llum sense fer servir el flash, que només va bé en les distàncies curtíssimes. Conformar-se amb menys de 1600 d’ISO ara mateix no té sentit. És veritat que com més alt més soroll, o el que abans dèiem més gra, però això fins i tot us pot permetre algun efecte artístic i, per altra banda, alguns programes de tractament d’imatge us permetran fer desaparèixer bona part del soroll.

És interessant que la càmera tingui la possibilitat d’enfocament manual. En determinades circumstàncies l’enfocament automàtic és imprecís, poc fiable.

Balanç de blancs manual. Que la foto no us surti amb un to vermellós o blavós depèn en alguns casos de la possibilitat de manipular el balanç de blancs.

El tipus i la durada de la bateria. Les piles alcalines triple AAA, recarregables o no, són fàcils de trobar, tot i que són més grans que una bateria de liti. Sigui com sigui, sempre cal portar una bateria de reserva per tal de no perdre just en el moment precís la foto de la vostra vida.

Si la màquina pot enregistrar imatges en format TIFF, millor, però el JPEG ja és suficient i les imatges “pesen” menys.

Que la càmera només té control de l’exposició automàtic (premeu el disparador i no us preocupeu de res més) o escenes (esports, nit, retrat...), doncs més fàcil, però jo prefereixo poder decidir la prioritat d’obertura o de velocitat o les dues coses.

El tipus de targeta de memòria és secundari, però, per exemple, una XD només la porten les Olympus i les Fugi, són més cares que la resta, tot i que són les més petites –potser per això són més cares- i encara ofereixen problemes de compatibilitat amb alguns ordinadors o impressores.

Assegureu-vos que la marca que compreu té un servei tècnic que respon ràpidament i amb eficàcia en cas d’avaria. Un disseny espectacular i la promesa d’unes prestacions inigualables d’un fabricant de Mongòlia... Bé, vosaltres mateixos.

Ja m’he passat de mida un altre cop i el que queda, si no m’erro, és massa tècnic per un post introductori. Bé, si voleu fer una mirada a pràcticament totes les càmeres que es troben en el mercat, comparar prestacions i preus i veure opinions tan poc fiables com la meva, feu un clic aquí.

I posats a aconsellar una càmera concreta, que segur que us divertirà força ara però també a l’estiu, us he triat l’Olympus 725 SW. És una llàstima que no tingui algunes de les opcions que a mi em semblen interessants (possibilitats manuals), però en canvi podeu fer-la servir fins a 5 metres per sota de l’aigua (podreu immortalitzar els peixos de la costa abans que desapareguin definitivament) i si us cau a terra no passa res, mentre no sigui de més de metre i mig i no l’hàgiu llançat amb ràbia. El preu està entre els 309 euros si la compreu a través d’Internet i els 399 al Corte Inglés o al FNAC -quina causualitat!-. Va, decidiu-vos, que un dia és un dia, encara que per uns 200 euros o menys podeu tenir una màquina semblant no submarina, però aquesta la majoria ja la teniu: renovar-se...

P. S. Aquests de la tertúlia en ataquen amb un post que vol batre el rècord de llargada.

7 comentaris:

Xurri ha dit...

aisi, jo he pensat el mateix, que tinc càmera nova de l'agost, i només té 1000 ASA, porra!

aixó si, te la funció d'ajust manual d'enfoc i de dispar. Llàstima que no la sàpigue fer servir. I no és submarina.

Temptada estic, però no, no es pot.

Hanna B ha dit...

pere jo també en tinc ja, però sembla miraculós que hagi fet fotos boniques tenint en compte que no ajusto absolutament res. hauré d'estudiar-me el manual un dia d'aquests... així que gràcies per la informació, i si em sobressin uns quants centenars d'euros cauria aquesta càmera submarina (quin antuix!!!)

Esther ha dit...

jo ja en tinc una de la que estic moooooolt contenta, no la canviaria pas, m'acompanya allà on vaig així que... ja m'agradaria poder regalar càmares digitals per Nadal... però no crec que pugui ser!

Anònim ha dit...

Hola Pere, et volia comentar una perla de 10 augments òptics: la Panasonic TZ-1, molt recomanable.
Personalment, he optat per la Canon Power Shot A-610, que és de les poques que queden al mercat amb pantalla de visor mòbil, que penso que és una opció que dóna molta versatilitat.
Tambe amb pantalla mòbil hi ha la Pentax Optio 750-Z, molt complerta, d'estètica retro anys 60, i que pica força més de preu.

Però de totes maneres la qüestió és posar-hi ganes i bon gust... que les fotos que la Hanna va fer de la paella varen quedar ben maques, què coi :-)

Anònim ha dit...

Què en farem, de tanta foto? De vegades em sembla que fer la foto ha substituït el mirar i viure, gairebé.

Grigri ha dit...

Doncs aquí una servidora segueix anclada al "plastocenio superior" i vaig pel món amb la meva reflex (Nikon F65).

Mira que intento convèncer a la meva parella de que aquestes joguinetes també tenen el seu punt. Però no hi ha manera.

De fet, la veritat és que el mes de juliol, quan vem fer la nostra super-mega-sortida-muntanyera, nosaltres anàvem amb la màquina troglodita, i els companys amb una digital. I just la nit abans del gran dia la seva càmara es va quedar sense bateria. I sort en vem tenir de la nostra, que sinó ens haguéssim quedat sense poder inmortalitzar la gesta!!

Si aconsegueixo que aquest any els reis em facin cas ja em posaré en contacte amb tu perquè m'aconsellis, que veig que en saps força!

miquel ha dit...

Perdoneu, però em sembla que no anem bé: la proposta no és comprar la primera càmera, tenir-ne només una, el que us suggereixo és que consumiu, que feu el mateix que amb la tele (una a la sala, una altra a la cuina, una al dormitori...) o qualsevol altra cosa. Una càmera terrestre i una de marina, un llibre de prosa encetat i un altre de poesia per a quan ..., un cotxe i una moto (i un autobús municipal quan esteu de bona lluna) un amic (amiga) entre setmana i un/una pels dissabtes i diumenges...

En fi, amics de les càmeres, la propera trobada haurà de ser un safari fotogràfic, ja començo a pensar les bases.

Martí, jo que sóc consumista, estic temptat de fer-te cas, però en aquest moment ja en tinc també una de 10 augments. El que queda clar és que tenim tema de conversa.

En farem el mateix que amb els llibres, Júlia, tenir fotos per donar i per vendre, veure visions difernts, guardar-ne algunes i remirar-les, pensar que d'altres no són gaire bones i que algunes no hagés calgut fer-les. I malgrat tot, anirem vivint la vida :-)

Ai, grigri, jo encara tindria la Nikon si no me l'hagessin robat. Les teves fotos, en igualtat de circumstàncies, són millors que les meves. Tot té avantatges i inconvenients. La qüestió de les bateries és un dels problemes de les digitals, sense cap dubte, per això, com a mínim, una baatria de reserva.
I ja ho saps, quan vulguis estic a la teva disposició, sempre que no em facis gaire cas.