27.11.06

participació

El divendres, amb l’encesa de llums –minimalistes, d’un blau fosc, a la Barcelona vella-, va començar la recta llarguíssima que porta a les festes de Nadal. El meu cervell, com si tingués un xip ocult i impacient que l’ajuntament activa al mateix temps que els llums, va començar la seva activitat de participació específica en l’aspecte gastronòmic de les celebracions.

El mateix divendres ja passo pel Portal de l’Àngel, on s’han tornat a instal·lar les parades de l’etiquetatge en català (ADEC). La primera, tal com pugem, és de fruites, però m’adono que el que es ven més és caipirinha, aquesta beguda que aviat es convertirà en el beuratge nacional, sobretot entre les classes populars, les de l’Entesa. Més amunt, les dues parades de torrons de l’any passat: Fèlix i Vicens (Vicens aquest any ja no ven turrons sinó torrons). Encara més amunt, una parada nova que desmenteix que totes les anxoves catalanes es manufacturin a l’Escala: aquesta vegada són de Palamós. Quan li pregunto al venedor quina diferència hi ha entre el producte que segons els pots anomenen anxova i el que anomenen seitó, em diu que el peix és el mateix, però que el que ha quedat blanc per l’ús del vinagre s’anomena seitó (el que en castellà soleu demanar als bars com a boquerón). Ho haurem de dir als de l’IEC, que encara no se n’han assabentat.

El dissabte, com que el seitó de Palamós m’ha fet enveja i m’he vist capaç d’aconseguir-ne una imitació, compro mig quilo de teleostis clupeïformes de la família dels engràulids a la Concepció i me’ls preparo a casa (ara ja estan a punt). I ja que és dia 25 i, seguint la tradició torroellenca de Santa Caterina, toca menjar torró, m’allargo a Verdú (al xamfrà del passeig de Sant Joan amb Rosselló), on tenen un dels millor xixones que he tastat. Amb el dependent , o l’amo, valencià, parlem del canvi climàtic que sembla que també ha afectat la venda del seu producte. Al capvespre torno a baixar al centre. Passo com cada any per Fargas a encarregar tres torrons de xocolata –cap per a mi-, que recolliré el dia 22 o 23. Encara dins de la botiga, a les 8 i 20 segons hora del “Casio wawe captor”, baixen les persianes metàl·liques i les van apujant a mesura que els clients anem acabant les compres; un dependent vigila a l’exterior les sortides i impedeix les entrades. Com que no és qüestió de marxar sense res, em faig amb una bosseta petita de catànies i amb un altre producte que em crida l’atenció i que espero que em duri fins al divendres. Encara tinc temps d’entrar al Coronel Tapioca i sortir amb una peça per més endavant, potser pel dimecres si els homes del temps l’encerten. Em diuen que de plomes són incapaços de vendre’n.

Mentrestant, davant de la catedral, s’ha reunit un grup força nombrós que reivindica l’ocupació dels espais lliures; a la plaça de Sant Jaume queden encara les i els endarrerits de la convocatòria vespertina contra la violència de gènere.

Barcelona bull com una olla a pressió que tot ho barreja i ho assimila ràpidament. A curt termini no es preveu que exploti.

I parlant de menjar, i per acabar, com que no tinc cap llibre ni cap narració curta que es pugui traduir, l’amic Joaquim s’ha encarregat d’escriure en brasiler la recepta de la meva paella en el seu web receitas da catalunha . Joaquim, t’ho agraeixo i em fa il·lusió, però ja saps que te la jugues, que els ortodoxos et protestaran?

P. S. Encara influït pel post d’ahir, se me n’acut un d’una sola pregunta: concreta tres objectes de qualsevol tipus i modalitat –també valen llibres- que et compraràs aquestes festes i que saps que no necessites gens ni mica, encara que et vulguis convèncer que sí. Començaria jo, però és que ara em costa fer una tria entre tot el que estic preveient. Que tu, no? Va torna-ho a pensar.

9 comentaris:

Xurri ha dit...

1. Loteria.
2. Torrons i dolços que llençaré a l'abril.
3. Un arbre de nadal de plàstic, a instàncies de la meava nena.

Fa bona pinta aixó que ha de durar fins divendres!

aiguamarina ha dit...

Hola Pere,

A les catànies , m'apunto, jo les compraría a la pastissería de Jaume1.

Com a segón objecte, un bolígraf metàlic que ja vaig tenir i vaig regalar a una companya de feina, en un atac d'afectuositat.

I com a tercera cosa, no necesaria, ni que em convenci... una bossa plena de fermalls, cordonets i pedretes diverses, per fer collarets, polseres i arracades.

Anònim ha dit...

Ahir també vaig comprar Catànies, a una pastisseria molt bona del carrer de la Riera Alta, que recomano. La diferència entre seitó i anxova, a casa meva, els meus pares i avis sempre la van tenir clara, el seitó era el peix fresc de la peixateria i l'anxova el salat. És possible que en alguns indrets de Catalunya, però, convisqués des de fa anys amb el boqueró, no dic que no, les bèsties tenen molts noms diferents i de vegades, bandejant el terme més semblant al castella, rellisquem en el parany nacionalista.

Anònim ha dit...

De coses inútils que no preciso, per festes acostumo a comprar: un llibre una mica car, d'aquests de regal, amb molts 'sants' -potser algun facsímil?-, un disc o un recopilatori -potser el de Xavier Ribalta?- i alguna peça de roba, una mica més fashion del normal. Com deia una vella cançó de la Trinca: '...tot plegat cinquanta mil -eren altres temps- i la paga a fer punyetes'.

Anònim ha dit...

Ja ho tinc enllaçat al meu Luisses.blogspot.com, ara t'ho parabenizo pelo enllaç. sigui al que signifique.
sigui al que sigui el que n'aquest el mòn no cal son ortodoxs, radicals, fundamentalistes.
abç.

Anònim ha dit...

Jo em compraré segurament més de tres llibres (en tinc tants per llegir!), una capseta de bombons i una làmpara de pinsa, que ja en tinc una, però m'agradaria tenir-ne una altra per tenir més llocs a casa on pugui llegir.

Montse ha dit...

1.- Unes altres sabatilles d'esport (aixxx) vale, no cal que siguin de color lila...

2.- Una bossa de pell-pell (les que tinc fins ara són de les baratuques)

3.- Un modelet per Cap d'Any que em costarà una pasta i que intentaré amortitzar per anar al "Liceiu" i al "teiatru".

Poden ser més de tres? (és que els llibres si que els necessito de veritat!)

Heu dit fins divendres, m'ha semblat llegir? nyam,nyam

miquel ha dit...

Pecats petits, xurri, i compartits; en el meu cas, l'arbre no. alguna cosa grossa amagues, segur.
(Espero que duri fins divendres a la tarda:-)

Tu tampoc em convences, aiguamarina. Esperava confessions més importants, definitives. Que seria de la quotidianitat sense el que dius (compra't o fes que et regalin un altre boli semblant)

Noms, noms, Júlia, de la pastisseria, em refereixo. Sobretot els peixos tenen noms força diferents en els nostre territori. Quan vaig al meu poble, per exemple, demano un dels meus peixos preferits, el moll, o més aviat mollet, en canvi al poble de la meva dona he de demanar roger. Tens raó en aquesta dèria que tenen alguns de bandejar el terme més semblant al castella, com firma, gasolinera, buscar, per posar alguns casos. Quant a boqueró, que ja sàpiga no és un nom que s'hagi fet servir mai entre els pescadors d'aquí.

Les teves tres compres també em semblen molt raonables, que per això ens paguen més per Nadal.

Joaquim, ja ho vist, gràcies.
La teva prosa en els comentaris és abracadabrant i ben poc ortodoxa ;-)

tia maria, unes compres també ben raonables les teves. Tampoc no em vols escriure aquí la compra secreta que intueixo vagament. Divertit això de la pinça.

miquel ha dit...

Em creuat comentaris, arare,
Fa anys que no em compro sabatilles d'esport, així que en el meu acs sí que seria un caprici. M'ho pensaré.

No em crec que no tinguis cap bosa de pell-pell. Mira, arare, que...

T'has fixat que una de les bases dels estatut de la t. diu que en la del mes de gener -si encara dura la cosa- s'ha de venir amb vestit de Liceu (si cola, cola)
Ai, d'aquí al divendres...