Per cert, ha arribat a tal grau i excés l’avorriment d’alguns a nostra llengua, que fins han desitjat fer perdre l’ús i exercici d’ella. I com se sentien ja els perniciosos efectes de tan detestable màxima, deteriorant-se i perdent-se de dia en dia més i més; m’ha paregut del cas imprimir esta gramàtica, no sols per a desmentir les impugnacions dels zoilos murmuradors, sinó perquè sia al mateix temps un document o escriptura autèntica, que assegure i perpetue la seva existència.
Josep Pau Ballot. Gramàtica i apologia de la llengua catalana (fragment del prefaci), 1815.
Gairebé fa dos-cents anys de la publicació de la gramàtica d’en Ballot i no sembla que des d’aleshores al moment present la proliferació de centenars de gramàtiques, gramatiquetes o gramaticotes hagi suposat un canvi definitiu en l’ús de la llengua catalana. Tanta normativa no ha aconseguit, per exemple, que els alumnes de parla catalana continuïn fent servir majoritàriament la seva llengua quan, en les hores d’esbarjo, han de xerrar amb algun company que té com a llengua materna, però no única, la castellana. És evident que no és el mateix conèixer una llengua que fer-la servir. Les gramàtiques fixen, però no dinamitzen.
P. S. M’agradaria afegir alguna cosa als comentaris que he llegit i escoltat sobre els nous consellers, però no se m’acut res original. Si de cas, faig notar un fet insignificant, marginal: ja m’agradaria que em donessin la meitat d’euros del que costarà canviar la capçalera dels documents sobre paper del Departament d’Educació, ara que ha desaparegut Universitats per passar a Innovació, Universitats i Empresa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
els documents sobre paper, la retolacio dels edificis, refer el material informatic... Sembla una tonteria pero aquesta mania de canviar el nom de les conselleries costa una pasta... I total per a que?
minha mãe gostava de mudar os objetos de lugar de tanto em tanto tempo...
essa é a dinâmica da politica e dos políticos.
já o dinamismo da lingua se dá com o sua utilização, seja oral ou escrita.
a burocrácia dos gramáticos é pela sobrevivência própria, coisa da sua dinâmica de vida.
una "badallada" per a tots els..
abraço.
Ah, Dan, misteris de la política que els que simples mortals només podem imaginar.
Segurament, Joaquim, una mica de moviment però sense que res canviï és un dels aspectes imprescindibles de la vida política. I no sempre que presenten novetats són satisfactòries, però no siguem massa crítics, que vénen les festes de Nadal.
Quant a la dinàmica de la llengua catalana, per mi encara és un misteri del qual tinc poques claus.
Publica un comentari a l'entrada